Diferencia entre revisiones de «Chacetania»
Linia 66: | Linia 66: | ||
|- |
|- |
||
| align="left"|[[Aragüés |
| align="left"|[[Aragüés de lo Puerto]] |
||
| align="right" | 64,4 |
| align="right" | 64,4 |
||
| align="right" | 3,5 |
| align="right" | 3,5 |
||
Linia 110: | Linia 110: | ||
|- |
|- |
||
| align="left"|[[Canal de Berdún (municipio)|Canal de Berdún]] |
| align="left"|[[ A Canal de Berdún (municipio)|Canal de Berdún]] |
||
| align="right" | 133,3 |
| align="right" | 133,3 |
||
| align="right" | 7,2 |
| align="right" | 7,2 |
||
Linia 187: | Linia 187: | ||
|- |
|- |
||
| align="left" | [[Puente a Reina de Chaca]] |
| align="left" | [[Puente d'a Reina de Chaca]] |
||
| align="right" | 48,1 |
| align="right" | 48,1 |
||
| align="right" | 2,6 |
| align="right" | 2,6 |
||
Linia 198: | Linia 198: | ||
|- |
|- |
||
| align="left"|[[Salvatierra |
| align="left"|[[Salvatierra d'Escá]] |
||
| align="right" | 81,2 |
| align="right" | 81,2 |
||
| align="right" | 4,4 |
| align="right" | 4,4 |
||
Linia 220: | Linia 220: | ||
|- |
|- |
||
| align="left"|[[Santa Cruz |
| align="left"|[[Santa Cruz d'as Serors]] |
||
| align="right" | 27,0 |
| align="right" | 27,0 |
||
| align="right" | 1,5 |
| align="right" | 1,5 |
||
Linia 242: | Linia 242: | ||
|- |
|- |
||
| align="left"|[[ |
| align="left"|[[val d'Echo]] |
||
| align="right" | 234,4 |
| align="right" | 234,4 |
||
| align="right" | 12,6 |
| align="right" | 12,6 |
||
Linia 253: | Linia 253: | ||
|- |
|- |
||
| align="left"|[[ |
| align="left"|[[Villanuga]] |
||
| align="right" | 58,2 |
| align="right" | 58,2 |
||
| align="right" | 3,1 |
| align="right" | 3,1 |
Versión d'o 01:38 3 nov 2012
Plantilla:Infotabla comarca A Chacetania ye a comarca más noroccidental d'Aragón, dividita entre as provincias de Uesca y Zaragoza, en Espanya. Muga con Francia por o norte, Navarra por l'ueste, y por o sud y a l'este con as comarcas aragonesas d'as Cinco Villas, Plana de Uesca y Alto Galligo. En plens Pireneus, s'articula por o río Aragón y os suyos afluyents.
En era se formó lo primitivo Condato d'Aragón que en 1035 quan morió o rei Sancho III "o Mayor" de Navarra adquiere a categoría de reino con capital en Chaca y con Remiro I como monarca. Resultato d'ista ampla historia son dos grans molimentos historico-artisticos, a Seu de Chaca y o Monesterio de Sant Chuan d'a Penya.
A suya mayor altaria ye o Pico Collarada (2.886 metros), y cuenta con dos d'as estacións d'esquí más importants y antiguas d'Espanya: Candanchú y Astún, en a Val de l'Aragón.
Tien una superficie de 1.857,9 km² y una población en 2010 de 18.664 hab. (con una densidat de población de 10,05 hab/km²) y a suya capital ye a ciudat de Chaca, que aculle o 71% d'a población redolar.
A suya prencipal festividat ye Santa Orosia, patrona d'ista comarca y que se celebra o 25 de chunio.
A luenga vernacla d'a Chacetania ye l'aragonés, charrando-se a suya variedat l'aragonés occidental, chunto con o castellán que ye l'oficial.
Composan a Chacetania 20 municipios.[1]
Territorio y Población
Extensión (km²)[2] |
del total |
Presonas (2011)[3] |
del total |
(hab/km²) |
Altaria (metros) |
Distanzia a/desde Jaca (km) |
||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Aísa | 81,0 | 4,4 | 379 | 2,0 | 4,68 | 1.043 | 20,80 | Candanchú, Esposa, Sinués |
Ansó | 223,1 | 12,0 | 475 | 2,5 | 2,13 | 860 | 53,00 | |
Aragüés de lo Puerto | 64,4 | 3,5 | 133 | 0,7 | 2,07 | 970 | 33,00 | |
Artieda | 13,6 | 0,7 | 92 | 0,5 | 6,76 | 652 | 46,90 | |
Bailo | 164,4 | 8,8 | 300 | 1,6 | 1,82 | 714 | 26,20 | Alastuey, Arbués, Arrés, Larués, Paternoy |
Borau | 41,7 | 2,2 | 85 | 0,4 | 2,04 | 1.008 | 14,40 | |
Canal de Berdún | 133,3 | 7,2 | 382 | 2,0 | 2,87 | 688 | 30,00 | Berdún, Biniés, Majones, Martes, Villarreal de la Canal |
Canfranc | 71,6 | 3,9 | 620 | 3,3 | 8,66 | 1.040 | 17,80 | Canfranc-estación. |
Castiello de Chaca | 17,3 | 0,9 | 257 | 1,4 | 14,86 | 921 | 7,20 | Aratorés |
Fago | 28,8 | 1,6 | 30 | 0,2 | 1,04 | 888 | 53,00 | |
Chaca | 406,3 | 21,9 | 13.299 | 71,1 | 32,73 | 818 | -- | Abay, Abena, Ara, Araguás del Solano, Ascara, Asieso, Atarés, Badaguás, Banaguás, Baraguás, Barós, Bernués, Bescós de Garcipollera, Binué, Botaya, Caniás, Espuéndolas, Fraginal, Fraginal Bajo, Gracionépel, Guasa, Guasillo, Ipas, Jarlata, Lastiesas Altas, Lastiesas Bajas, Lerés de Jaca, Martillué, Navasa, Navasilla, Novés, Orante, Osia, Puerto de Astún, Ulle, Villanovilla |
Chasa | 8,9 | 0,5 | 113 | 0,6 | 12,70 | 944 | 30,40 | |
Mianos | 14,8 | 0,8 | 41 | 0,2 | 2,77 | 692 | 48,90 | |
Puente d'a Reina de Chaca | 48,1 | 2,6 | 290 | 1,6 | 6,03 | 707 | 21,20 | Javierregay, Santa Engracia d'o Chaca |
Salvatierra d'Escá | 81,2 | 4,4 | 226 | 1,2 | 2,78 | 582 | 52,90 | Lorbés |
Santa Cilia | 28,1 | 1,5 | 208 | 1,1 | 7,40 | 649 | 14,70 | Somanés |
Santa Cruz d'as Serors | 27,0 | 1,5 | 189 | 1,0 | 7,00 | 788 | 15,90 | Binacua |
Sigüés | 101,8 | 5,5 | 131 | 0,7 | 1,29 | 521 | 47,90 | Asso-Veral, Escó, Tiermas |
val d'Echo | 234,4 | 12,6 | 947 | 5,1 | 4,04 | 800 | 44,40 | Embún, Hecho, Santa Lucía, Siresa, Urdués |
Villanuga | 58,2 | 3,1 | 512 | 2,7 | 8,80 | 953 | 14,10 | |
Total | 1.857,9(*) | 18.709 | 10,07 |
(*) Añadiendo la superficie de "Comunero de Ansó y Fago" (9,9 km2)
Plantilla:Gráfica de evolución
Se veiga tamién
Referencias
- ↑ Nomenclátor d’os municipios y lugars d’a Comarca d’a Chacetania.
- ↑ Datos del Instituto Aragonés de Estadística (IAEST). Cifras completas.
- ↑ Datos del INE, correspondientes al 1 de enero de 2011. Cifras completas.
Municipios d'a comarca d'a Chacetania | |
---|---|
Aísa | Ansó | Aragüés de lo Puerto | Artieda | Bailo | Borau | A Canal de Berdún | Canfranc | Castiello de Chaca | Chaca | Chasa | Fago | Mians | Puent d'a Reina de Chaca | Salvatierra d'Esca | Santa Cilia | Santa Cruz d'as Serors | Sigüés | Val d'Echo | Villanuga |