Diferencia entre revisiones de «Chacetania»

De Biquipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
Linia 66: Linia 66:


|-
|-
| align="left"|[[Aragüés del Puerto]]
| align="left"|[[Aragüés de lo Puerto]]
| align="right" | 64,4
| align="right" | 64,4
| align="right" | 3,5
| align="right" | 3,5
Linia 110: Linia 110:


|-
|-
| align="left"|[[Canal de Berdún (municipio)|Canal de Berdún]]
| align="left"|[[ A Canal de Berdún (municipio)|Canal de Berdún]]
| align="right" | 133,3
| align="right" | 133,3
| align="right" | 7,2
| align="right" | 7,2
Linia 187: Linia 187:


|-
|-
| align="left" | [[Puente a Reina de Chaca]]
| align="left" | [[Puente d'a Reina de Chaca]]
| align="right" | 48,1
| align="right" | 48,1
| align="right" | 2,6
| align="right" | 2,6
Linia 198: Linia 198:


|-
|-
| align="left"|[[Salvatierra de Escá]]
| align="left"|[[Salvatierra d'Escá]]
| align="right" | 81,2
| align="right" | 81,2
| align="right" | 4,4
| align="right" | 4,4
Linia 220: Linia 220:


|-
|-
| align="left"|[[Santa Cruz de la Serós]]
| align="left"|[[Santa Cruz d'as Serors]]
| align="right" | 27,0
| align="right" | 27,0
| align="right" | 1,5
| align="right" | 1,5
Linia 242: Linia 242:


|-
|-
| align="left"|[[Bal d'Hecho]]
| align="left"|[[val d'Echo]]
| align="right" | 234,4
| align="right" | 234,4
| align="right" | 12,6
| align="right" | 12,6
Linia 253: Linia 253:


|-
|-
| align="left"|[[Villanúa]]
| align="left"|[[Villanuga]]
| align="right" | 58,2
| align="right" | 58,2
| align="right" | 3,1
| align="right" | 3,1

Versión d'o 01:38 3 nov 2012

Plantilla:Infotabla comarca A Chacetania ye a comarca más noroccidental d'Aragón, dividita entre as provincias de Uesca y Zaragoza, en Espanya. Muga con Francia por o norte, Navarra por l'ueste, y por o sud y a l'este con as comarcas aragonesas d'as Cinco Villas, Plana de Uesca y Alto Galligo. En plens Pireneus, s'articula por o río Aragón y os suyos afluyents.

En era se formó lo primitivo Condato d'Aragón que en 1035 quan morió o rei Sancho III "o Mayor" de Navarra adquiere a categoría de reino con capital en Chaca y con Remiro I como monarca. Resultato d'ista ampla historia son dos grans molimentos historico-artisticos, a Seu de Chaca y o Monesterio de Sant Chuan d'a Penya.

A suya mayor altaria ye o Pico Collarada (2.886 metros), y cuenta con dos d'as estacións d'esquí más importants y antiguas d'Espanya: Candanchú y Astún, en a Val de l'Aragón.

Tien una superficie de 1.857,9 km² y una población en 2010 de 18.664 hab. (con una densidat de población de 10,05 hab/km²) y a suya capital ye a ciudat de Chaca, que aculle o 71% d'a población redolar.

A suya prencipal festividat ye Santa Orosia, patrona d'ista comarca y que se celebra o 25 de chunio.

A luenga vernacla d'a Chacetania ye l'aragonés, charrando-se a suya variedat l'aragonés occidental, chunto con o castellán que ye l'oficial.

Composan a Chacetania 20 municipios.[1]

Territorio y Población

Monezipio
Extensión
(km²)[2]
%
del total
Presonas
(2011)[3]
%
del total
Densidá
(hab/km²)
Altaria
(metros)
Distanzia
a/desde
Jaca
(km)
Lugar
Aísa 81,0 4,4 379 2,0 4,68 1.043 20,80 Candanchú, Esposa, Sinués
Ansó 223,1 12,0 475 2,5 2,13 860 53,00
Aragüés de lo Puerto 64,4 3,5 133 0,7 2,07 970 33,00
Artieda 13,6 0,7 92 0,5 6,76 652 46,90
Bailo 164,4 8,8 300 1,6 1,82 714 26,20 Alastuey, Arbués, Arrés, Larués, Paternoy
Borau 41,7 2,2 85 0,4 2,04 1.008 14,40
Canal de Berdún 133,3 7,2 382 2,0 2,87 688 30,00 Berdún, Biniés, Majones, Martes, Villarreal de la Canal
Canfranc 71,6 3,9 620 3,3 8,66 1.040 17,80 Canfranc-estación.
Castiello de Chaca 17,3 0,9 257 1,4 14,86 921 7,20 Aratorés
Fago 28,8 1,6 30 0,2 1,04 888 53,00
Chaca 406,3 21,9 13.299 71,1 32,73 818 -- Abay, Abena, Ara, Araguás del Solano, Ascara, Asieso, Atarés, Badaguás, Banaguás, Baraguás, Barós, Bernués, Bescós de Garcipollera, Binué, Botaya, Caniás, Espuéndolas, Fraginal, Fraginal Bajo, Gracionépel, Guasa, Guasillo, Ipas, Jarlata, Lastiesas Altas, Lastiesas Bajas, Lerés de Jaca, Martillué, Navasa, Navasilla, Novés, Orante, Osia, Puerto de Astún, Ulle, Villanovilla
Chasa 8,9 0,5 113 0,6 12,70 944 30,40
Mianos 14,8 0,8 41 0,2 2,77 692 48,90
Puente d'a Reina de Chaca 48,1 2,6 290 1,6 6,03 707 21,20 Javierregay, Santa Engracia d'o Chaca
Salvatierra d'Escá 81,2 4,4 226 1,2 2,78 582 52,90 Lorbés
Santa Cilia 28,1 1,5 208 1,1 7,40 649 14,70 Somanés
Santa Cruz d'as Serors 27,0 1,5 189 1,0 7,00 788 15,90 Binacua
Sigüés 101,8 5,5 131 0,7 1,29 521 47,90 Asso-Veral, Escó, Tiermas
val d'Echo 234,4 12,6 947 5,1 4,04 800 44,40 Embún, Hecho, Santa Lucía, Siresa, Urdués
Villanuga 58,2 3,1 512 2,7 8,80 953 14,10
Total 1.857,9(*) 18.709 10,07

(*) Añadiendo la superficie de "Comunero de Ansó y Fago" (9,9 km2)

Imachen:Chacetania-densidá presonas.PNG
Chacetania-densidá presonas

Plantilla:Gráfica de evolución

Se veiga tamién

Referencias

  1. Nomenclátor d’os municipios y lugars d’a Comarca d’a Chacetania.
  2. Datos del Instituto Aragonés de Estadística (IAEST). Cifras completas.
  3. Datos del INE, correspondientes al 1 de enero de 2011. Cifras completas.



 
Comarcas d'Aragón
Bandera d'Aragón
Alto Galligo · Andorra-Sierra d'Arcos · Aranda · Baixo Aragón · Baixo Aragón-Casp · Baixo Martín · Campo de Belchit · Campo de Borcha · Campo de Carinyena · Campo de Daroca · Chacetania · Cinca Baixa · Cinca Meya · Cinco Villas · Comarca Central · Comunidat de Calatayú · Comunidat de Teruel · Cuencas Meneras · Gúdar-Chabalambre · Litera · Mayestrato · Matarranya · Monegros · Plana de Uesca · Ribagorza · Ribera Alta d'Ebro · Ribera Baixa d'Ebro · Sierra d'Albarracín · Sobrarbe · Semontano de Balbastro · Tarazona y Moncayo · Xiloca · Val de Xalón