Diferencia entre revisiones de «Vriolín»

Ir a la navegación Ir a la búsqueda
No hay cambio en el tamaño ,  hace 8 años
m
ortografía, replaced: mosic → music (3)
m (ortografía, replaced: mosic → music (2) using AWB)
m (ortografía, replaced: mosic → music (3))
{{Articlo 1000|-10}}
{{Ficha d'instrumento mosicalmusical
|nombre=Vriolín
|nombres=
|relacionato= [[Viola]], [[violoncello]] y [[contrabaixo]]
|desarrollato=
|mosicosmusicos= Vriolineros
|fabricants=
|articlos=
}}
O '''vriolín''' (tamién dito '''vigulín''', '''violín''', '''violón''' u '''vriolón''') ye un [[instrumento mosicalmusical]] de cuerda rascata de quatro cuerdas que cal tocar con un [[arquet]]. Huei en diya, iste ye o miembro més chicolón y de sonito més acuto de tota a familia d'es instrumentos de cuerda rascata, descendient d'a [[lira de baccio]], a quala cuenta con o [[viola|vriolín alto]] (viola), o [[violoncello]] y per partis d'o [[contrabaixo]]; marchinalment ista familia heba tenito un [[vriolín piccolo|vriolín ''piccolo'']], un [[violoncello tenor]], un [[violoncello piccolo|vrioloncello piccolo]] y encara més eixindo-ne una [[octava]] més alta u més baixa que a o [[contrabaixo]], a [[octavasa]] que se tocaba con dos musicos (l'uno ta premsar con es ditos contra d'o diapasón y l'altro ta tocar con l'[[arquet]]). A parola vriolón ye de fonetica [[Idioma gascón|gascona]] y no ye a més regular en l'[[Idioma aragonés|aragonés]], a on s'emplega per més usual a forma ''vriolin'', que bien de l'[[Idioma italián|italiano]] "''violino''", que fa significato de chiqueta [[viola]]. O musico qui el toca ye o ''vriolinero'', ''vigulinero'' u ''vriolinista'' y l'artesán que el fabrica diz que ye o "''lutier''" (qui a sobén treballa de conchunta con l'''arqueter'' qui fabrica es [[arquet]]z).
 
L'[[arquet]] ye feto de [[fusta]] y de [[crinera]]s de [[caballo]] rascatas contra d'a ''colofana'' (feta de [[resina]] de [[pin]]) dica que s'apegan ent'a cuerda en fer-la mimbrar. As cuerdas d'o vriolín son afinatas en ''quinta'' d'o compás siguient (d'a més grau ent'a més acuta): Sol, Re, La y Mi. Huei en diya gósan a ser fetas d'[[acero]] mientres que a la epoca [[barroco|barroca]] y clasica en yeran més que més de tripa de [[uella]], y no pas de gato como una viella falordia en heba dito.
44 227

ediciones

Menú de navegación