Diferencia entre revisiones de «Diocesis d'Aragón»

De Biquipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
Pachina nueba: As '''diozesis aragonesas''' son as dibisions d'a Ilesia Catolica en Aragón. Aragón ye dibidito en 6 diozesis, una d'eras archidiozesis: [[Diozesis de Balbastro-Monzón|Balb...
(Garra diferencia)

Versión d'o 22:18 21 chun 2007

As diozesis aragonesas son as dibisions d'a Ilesia Catolica en Aragón. Aragón ye dibidito en 6 diozesis, una d'eras archidiozesis: Balbastro-Monzón, Diozesis de Tarazona, Tergüel e Albarrazín e Uesca, pertenezients á l'archidiozesis de Zaragoza e Chaca, pertenezient á la diozesis de Pamplona.

Manimenos ha abito bariazions en as diozesis aragonesas dende a suya creyazión dica güé:

  • A diozesis de Zaragoza estió creayata en tiempos d'os romans, feita archidiozesis de Zaragoza en 1318.
  • A diocesis de Balbastro-Monzón estió creayata en 1995, d'antis más pertenexeba á atras diozesis.
    • Diozesis de Roda — dica 1101, tresladata dende a diozesis de Lleida, más tardi tresladata ta Balbastro:
    • Diozesis de Barbastro-Roda — 1101-1149, dimpués tresladata atra begata ta la diozesis de Lleida
    • Diozesis de Barbastro entre 1571 e 1995, creyata d'a diozesis de Uesca
  • A diozesis de Uesca estió creayata en u antis d'o sieglo VI, dimpués de 713 estió tresladata ta:
    • Bispes d'Aragon dica 1063, allora la sede estió tresladata ta Chaca.
    • Sede en Chaca — 1063-1096, dimpués tresladata atra begata ta Uesca.
  • A diozesis de Tarazona estió creyata en u antis d'o sieglo V.
  • A diozesis de Tergüel e Albarrazín estió creyata en 1985.
    • Diozesis de Segorbe — 1173-1259, con la sede episcopal en Albarrazín
    • Diozesis de Segorbe-Albarracín — 1259-1571 o 1576.
    • Diozesis d'Albarrazín — 1577-1852.
    • Diozesis de Teruel — 1577-1851.
    • Diozesis de Tergüel-Albarrazín — 1852-1984.
  • A diozesis de Chaca, creayata en 1572, d'antis más formaba parti d'a diozesis de Uesca. Ye a unica diozesis aragonesa que ye dependient de l'arzebispato de Zaragoza ya que pende de lo de Pamplona.