Pireneu

Os Pirineus u Pirinés (en singular, o Pirineu) son una cordelera montanyesa situada a lo norte d'a Peninsula Iberica entre Espanya y Francia. S'estendilla a lo largo de 415 km dende o Cabo de Creus (Mar Mediterrania) a l'este, dica o Golfo de Vizcaya (Mar Cantabrico) a l'ueste. En a suya parti central tien una amplaria de bells 150 km. En o luengache corrient a parabra Pirineus s'aplica a lo conchunto de sarras mugants entre Espanya y Francia.

En a vesant norte, transcorre por as rechions francesas d'Aquitania, Meyodía-Perineus y Rosellón. En a vesant sud transcorre por o País Basco, Navarra, Aragón y Catalunya. O chicot estau d'Andorra ye situato en os Pirineus, entre Espanya y Francia.

Orichen etimolochico

A palabra Pirineus provién d'a mitolochica filla d'Atlas, Pirene. Seguntes os griegos, os Pirineus recullioron o suyo nombre de Pirene, una choven d'a rechión a la que Hercules se levó con ell en un d'os suyos viaches.

Unatra versión diz que ye un antigo toponimo, d'orichen basco. Seguntes ista luenga, a cordillera se clamó Ilene bos, que significa "monts d'a Luna", pos Ilene ye a Luna.

A part d'a pronunciación d'alcuerdo con a etimolochía, a pronunciación Perineu, Perineus u Perinés tamién se troba muito en idioma aragonés.

Cheolochía

As caracteristicas cheolochicas mas destacadas son a disimetría d'as vesants en o sentiu transversal, ye dicir que a suya baixant ye muito mas accentuada en a vesant francesa que no en a espanyola, y a disimetría en o sentiu lonchitudinal: desciende suaument enta l'Atlantico y feriosament enta la Mediterrania.

Os Pirineus se formoron en a Era Terciaria, quan se produció o gran plegue alpín-himalayo.

Se i pueden distinguir quantas unidatz:

• Pirineu axial
• Prepirineu interior
• Depresión pirenaica intermeya
• Prepirineu exterior

O Pirineu axial son materials d'a Era Palozoica plegatos en a orochenia herzinica, que s'han erosionato dimpués d'a orochenia y que han feito de zocalo pa la sedimentación en a era segundaria.

O Prepirineu consiste en cabalgamientos y mantos de corrimiento que viachoron enta o sud quan s'alcurzó a crosta inferior.

A depresión pirinenca intermeya no ye bien definita siempre por a superposición de mantos de corrimiento y cabalgamientos, pero se veye bien en a Canal de Berdún.

Tucas

Penya Forca

As tucas mas destacadas d'ista cordillera son:

Pirineus occidentals

• Ecaitza (1.404m)
• A Rhune (900m)
• Adi (1.503m)
• Ortzanzurieta (1.570m)
• Orhy (2.021m)
• Pic d'Anie (2.504m)

Pirineus centrals

• Midi d'Ossau (2885 m)
• Collarada (2.886 m)
• Pico Os Moros (3.146 m)
• Pico Bachimanya (3.005 m)
• Pic Long (3.192 m)
• Néouvielle (3.091 m)
• Comachibosa o Pique Longue (3.298 m)

Ordesa y as Tres Serols

As Tres Marías

Pico Celindro

• Punta Tres Serols (3.352 m)
• Celindro Marmorés (3.328 m)
• Soum de Ramond o Pico Anyisclo (3.254 m)
• Marmorés (3.248 m)
• Taillón (3.144 m)
• Punta Faixón (3.009 m)
• Punta Corral Ciego (3.006 m)
• Marmorés d'el Cul (3.077 m)

Pineta

Pico de Pineta visto dend'a Val de Pineta

• L'Almunia Gran (3.134 m)

Chistén

• Bachimala o Punta Schrader (3.177 m)
• Punta Sabre (3.136)

Benás

• Posets o Llardana (3.375 m)
• Les Espades (3.332 m)
• Pabots (3.121 m)
• Gran Eriste (3.053 m)
• Aneto (3.404 m)
• A Maladeta (3.312 m)
• Maldau (3.350 m)
• Russell (3.205 m)
• Margalida (3.241 m )
• Tempestades (3.290)
• Alba (3.118 m)
• Mulleres (3.010 m)
• La Forcanada
• Ballibierna (3.067 m)
• Perdiguero (3.222 m)
• Gourgs Blancs (3.129 m)
• Cabrioules o Cabrioles (3.116 m)
• Malpás (3.109 m )
• Salvaguardia (2.738)

Luchon

• Spijeoles (3.066 m)
• Gran Quayrat (3.060 m)
• Pico Lézat (3.107 m)

Pirineus orientals

• Mulleres (3.010 m)
• Besiberri (3.030 m)
• Punta Alta (3.014 m)
• Colomers (2.930 m)
• Montvallier (2.859 m)
• Montsent (2.881 m)
• Montcalm (3.080 m)
• Pica d'Estats (3.140 m)
• Pedrosa (2.948 m)
• Pic de Serrère (2.911 m)
• Puig Pedrós (2.914 m)
• Pic de Carlit (2.921 m)
• Tossa d'Alp (2.537 m)
• Puigmal (2.909 m)
• Pic de Llonces (2.832 m)
• Canigó (2.785 m)
• Costabona (2.464 m)
• Roc de France (1.449 m)
• Noulos (1.257 m)
• Alberes (975 m)

Se beiga tamién a lista de picos d'o Perineu aragonés

Cheleras

Debiu a que a glaciación d'o Quaternario afectó a los Pirineus de modo mas decisivo que no a las atras cordilleras espanyolas, existen trazas de modelato glaciar dende o Canigó dica o pico d'Adi. A mas gran parte d'os actuals ibons son d'orichen glaciar. Hue os Pirineus nomás poseyen cascos glaciars u con chicotas luengas por dencima d'os 3000 m: Pico Os Moros, Comachibosa, Mont Perdito y Maladeta.

Rios

Ista cordillera ye a cuna de ríos importans: l'Adour, a Garona, o Nivelle, o Tec, o Tet, l'Aglí y l'Ande en a vesant francesa, y a Bidasoa, l'Aragón, o Galligo, a Cinca, l'Esera, o Segre, o Ter, o Llobregat, a Muga y a Fluvia en a vesant espanyola.

Pirineistas

Bells scientificos y montanyers que s'han destacato en o estudio d'istas montanyas son:

• Louis Francois Ramond de Carbonnières. Naturalista. (1755-1827)
• Franz Schrader. Cheografo. (Bordeus, 1844 - París, 1924)
• Henry Russell. Conte Russell-Killough. (Tolosa, 1834 - Biarritz, 1909)

Ocio

Ordesa

Ista cordillera cuenta con grans espacios atrapaciaus ta l'ocio y ofreix grans posibilidatz por a suya polideza y clima.

As instalacions t'a practica de lo esquí son as que aprecisan d'un espacio más amplo y han modificau o emplego d'o sulero en l'alta montanya.

• En a parti espanyola, os Pirineus cuentan con as siguients estacions: Candanchú, Astún, Fornigal, Pandicosa-Os Lagos, Sarllé, BoíTaül Resort, Baqueira Beret, Port-Ainé, Port del Comte, Espot Esquí Parc, Tavascan, La Molina, Masella, Vall de Núria, Vallter 2000, Rasos de Peguera.

• En Andorra: Ordino Arcalis, Pal Arinsal, Pas de la Casa-Grau Roig, Soldeu el Tarter.

• En Francia: La Pierre-st Martín, Artouste, Gourette, Luz Ardiden, Cauterets, Hautacam, Bareges, Gavarnie-Gédre, La Mongie, Piau Engaly, Saint Lary, Val Louron, Peyragudes, Luchon Superbagneres, Porte Puimorens, Ax-Les-Thermes, Font Romeu, Les Angles, Puyvalador, Formigueres, Puigmal 2600, Cambré d'Aze, Guzet, Les Mont d'Olmes, Ascou-Pailheres, Mijanes-Donezan.

Vinclos externos

• Revista Dichital d'o Pirineu Aragonés
• Pirineu Nabarro
• Pirineu Aragonés
• Pirineu Catalán
• O Pirineu en Internet