Diferencia entre revisiones de «Diftongación debant de Yod»
Sin resumen de edición |
|||
Linia 1: | Linia 1: | ||
Yod ye un sonito palatal que influye en a eboluzión de as palabras latinas enta as lenguas romanzes. L'orichen d'este sonito ye bariato. |
'''Yod''' ye un sonito palatal que influye en a eboluzión de as palabras [[latín|latinas]] enta as [[luengas romanzes|lenguas romanzes]]. L'orichen d'este sonito ye bariato. |
||
Os romanzes nabarro-aragonés y asturlionés diftongan as bocals curtas latinas O y E porque yeran más ubiertas, y tamién diftongan debán de Yod. O [[mozarabe]] zentral y de bellas rechions como a [[ |
Os romanzes [[aragonés|nabarro-aragonés]] y [[asturlionés]] diftongan as bocals curtas latinas O y E porque yeran más ubiertas, y tamién diftongan debán de Yod. O [[mozarabe]] zentral y de bellas rechions como a [[bal de l'Ebro]] tamién diftongaba debán de YOD. |
||
O castellán y bel dialeuto suritalian no diftongan debán de Yod encara que diftongen as bocals curtas latinas O y E en toz os atros casos. |
O castellán y bel dialeuto suritalian no diftongan debán de Yod encara que diftongen as bocals curtas latinas O y E en toz os atros casos. |
||
Linia 6: | Linia 6: | ||
O franzés meyebal diftongaba a bocal O debán de Yod, y saliban triftongos que en franzés autual son reduzitos a ui. (''Nueit'' > ''nuit''). |
O franzés meyebal diftongaba a bocal O debán de Yod, y saliban triftongos que en franzés autual son reduzitos a ui. (''Nueit'' > ''nuit''). |
||
Trobamos estas mesmas formas en catalán meyebal: ''huit'', ''nuit'', ''hui''. Y esiste a ipotesis seguntes a cual o catalán meyebal diftongaba debán de yod, sin d'embargo no ye documentato. |
Trobamos estas mesmas formas en catalán meyebal: ''huit'', ''nuit'', ''hui''. Y esiste a ipotesis seguntes a cual o [[catalán]] meyebal diftongaba debán de yod, sin d'embargo no ye documentato. |
||
== I deribata de DY, TY == |
== I deribata de DY, TY == |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
== I deribata de K en o grupo latino -KT- == |
== I deribata de K en o grupo latino -KT- == |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
== LL deribata de os grupos -C'L-, -G'L-, -T'L-, -LY- latinos == |
== LL deribata de os grupos -C'L-, -G'L-, -T'L-, -LY- latinos == |
||
*OCULU > OLLO > ''güello'' |
|||
*FOLIA > FOLLA > ''fuella'' |
|||
* |
*LOLIUM > LOLLO > ''luello'' |
||
* |
*ROTULUM > ROLLO > ''ruello'' |
||
**LOLIUM > LOLLO > ''luello'' |
|||
**ROTULUM > ROLLO > ''ruello'' |
|||
== N debán de I == |
== N debán de I == |
||
*TENIO > ''tiengo'' |
|||
* |
*VENIO > ''biengo'' |
||
**VENIO > ''biengo'' |
|||
[[Categoría:Fonetica]] |
[[Categoría:Fonetica]] |
Versión d'o 18:58 24 may 2007
Yod ye un sonito palatal que influye en a eboluzión de as palabras latinas enta as lenguas romanzes. L'orichen d'este sonito ye bariato. Os romanzes nabarro-aragonés y asturlionés diftongan as bocals curtas latinas O y E porque yeran más ubiertas, y tamién diftongan debán de Yod. O mozarabe zentral y de bellas rechions como a bal de l'Ebro tamién diftongaba debán de YOD.
O castellán y bel dialeuto suritalian no diftongan debán de Yod encara que diftongen as bocals curtas latinas O y E en toz os atros casos.
O franzés meyebal diftongaba a bocal O debán de Yod, y saliban triftongos que en franzés autual son reduzitos a ui. (Nueit > nuit).
Trobamos estas mesmas formas en catalán meyebal: huit, nuit, hui. Y esiste a ipotesis seguntes a cual o catalán meyebal diftongaba debán de yod, sin d'embargo no ye documentato.
I deribata de DY, TY
- HODIE > HOYE > güei
I deribata de K en o grupo latino -KT-
- OCTU > güeito
- NOCTE > nueit > nuei
LL deribata de os grupos -C'L-, -G'L-, -T'L-, -LY- latinos
- OCULU > OLLO > güello
- FOLIA > FOLLA > fuella
- LOLIUM > LOLLO > luello
- ROTULUM > ROLLO > ruello
N debán de I
- TENIO > tiengo
- VENIO > biengo