Diferencia entre revisiones de «Els Prats de Rei»

De Biquipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
Jpbot (descutir | contrebucions)
m →‎Historia: ortografía, replaced: güé → hue
Sin resumen de edición
Linia 34: Linia 34:


== Historia ==
== Historia ==
En os sieglos [[sieglo V aC|V]] a [[sieglo IIIaC|III aC]] ya yera abitata. Mientres l'[[Imperio román]], a localidat yera a capital d'o ''Municipium Sigarrensis'' (toponimo hue conserbato en o nombre d'a [[Comarcas de Catalunya|comarca]] d'a [[Segarra]]), seguntes una lapida d'o [[sieglo I]].
En os sieglos [[sieglo V aC|V]] a [[sieglo IIIaC|III aC]] ya yera abitata. Mientres l'[[Imperio román]], a localidat yera a capital d'o ''Municipium Sigarrensis'' (toponimo hue conservato en o nombre d'a [[Comarcas de Catalunya|comarca]] d'a [[Segarra]]), seguntes una lapida d'o [[sieglo I]].


En [[1188]], o [[Lista de reis d'Aragón|rei]] d'[[Reino d'Aragón|Aragón]] li atorgó una [[Carta Puebla]].
En [[1188]], o [[Lista de reis d'Aragón|rei]] d'[[Reino d'Aragón|Aragón]] li atorgó una [[Carta Puebla]].

Versión d'o 15:06 10 ago 2011

Plantilla:Localidat Espanya

Els Prats de Rei ye un municipio catalán situato en a provincia de Barcelona, comarca de l'Anoya y partito chudicial d'Igualada.

A suya población ye de 537 habitants (2007),[1] en una superficie de 32,76 km²[1] y con una densidat de población de 16,39 hab/km².

Cheografía

Els Prats de Rei ye situato a 608 metros d'altaria sobre o ran d'a mar,[1] a una distancia de 21 km d'Igualada, a capital d'a suya comarca y partito chudicial.

Muga a o norte con Calaf y Sant Pere Sallavinera; a l'este con Aguilar de Segarra; a o sur con Copons y Rubió; y a l'ueste con Sant Martí Sesgueioles, Pujalt y Veciana.[1]

D'o suyo termin municipal fan parte os lugars de La Manresana, Els Seguers y Solanelles.

Historia

En os sieglos V a III aC ya yera abitata. Mientres l'Imperio román, a localidat yera a capital d'o Municipium Sigarrensis (toponimo hue conservato en o nombre d'a comarca d'a Segarra), seguntes una lapida d'o sieglo I.

En 1188, o rei d'Aragón li atorgó una Carta Puebla.

En 1711, mientres a Guerra de Suzesión Española, bi abió en o lugar a batalla d'Els Prats de Rei, entre as tropas d'o archiduque Carlos, mandatas por Guido Starhemberg y as tropas de Felipe d'Anchú, mandatas por Louis Joseph de Borbón, duque de Vendôme, con redota d'istos zaguers.

Demografia

Evolución demografica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
49 38 47 980 705 1.018 988 1.002 883

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
857 847 783 713 824 831 677 605 568

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
571 555 552 558 537 558 540 532 -
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
- - - - - - - - -
2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 -
- - - - - - - - -

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

Administración

Alcaldes

Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partito politico
19791983
19831987
19871991
19911995
19951999
19992003
20032007 María Bertran Bascompte CiU
20072011 Francesc Duocastella Cortadellas GAP

Reparto de concellers

Eleccions municipals
Partito 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007
CiU - 6 7 7 7 7 4 3
Independients 7[2] - - - - - 3[3] 4[4]
PP - 1[5] - - - - - -
Total 7 7 7 7 7 7 7 7

Fuent: MUNICAT, en a pachina web d'a Generalitat de Catalunya.

Patrimonio cultural

La Torre Manresana.

Molimentos

Museus

  • Museu Arqueolochico municipal Josep Castelló i Real.

Fiestas populars

Dende 1971 bi representa cada Nadal un pesebre bibent, con mosica de Valentí Miserachs.[7][8]

Referencias

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 (ca) Els Prats de Rei en a pachina web d'a Deputación Provincial de Barcelona.
  2. Candidatura Independent d'els Prats de Rei.
  3. IMPR-PM.
  4. 3 concellers ta GAP-AM y 1 conceller ta IMPR-PM.
  5. AP-PDP-UL
  6. 6,0 6,1 Els Prats de Rei a festacatalunya.cat
  7. El pessebre vivent dels Prats de Rei a festacatalunya.cat
  8. Pachina d'o pesebre bibent d'Els Prats de Rei.

Enrastres externos