Diferencia entre revisiones de «Graus»

Ir a la navegación Ir a la búsqueda
400 bytes añadidos ,  hace 9 años
sin resumen de edición
m
{{Grafía_87}}
{{Municipio Aragón
|nombre = Graus
|distancia = 82
|ta = Uesca
|población = 3.605
|calendata = 2008
| cod_provincia = 22
| cod_municipio = 117
|latitut = 42.18
|lonchitut = 0.34
}}
 
'''Graus''' ye un [[municipio]] d'ade la ComunidáComunidat Autonoma d'[[Aragón]] situato en ala [[provincias d'Espanya|provincia]] de [[provincia de Uesca|Uesca]]. Ye ala [[Capital (politica)|capital]] almenistratibaadministrativa d'ade la [[Comarcas d'Aragón|comarca]] de [[Ribagorza]].
 
ALa suya [[Población humana|población]] ye de 3.605 habitants ([[2008]]) en una [[superficie]] de 300,41 [[km²]], con una [[densidat de población]] de 12,00 hab/km².
 
== Cheografía ==
Graus ye situato a olo canto d'ode lo [[río Esera]] y a maman d'ode lo [[río Isabana]], a 469 [[metro]]s d'[[altaria]] sobre olo ran d'ade la mar, a una [[distancia]] de 82 [[km]] de [[Uesca]], ala [[Capital (politica)|capital]] d'ade la suya provincia.
 
== Parla y luenga ==
{{articlo principal|Aragonés grausino}}
ALa luenga tradizionaltradicional en Graus ye l'[[Idioma aragonés|aragonés]], en ala suya bariantvariant [[aragonés ribagorzano|ribagorzana]] local, ouna [[parla (lingüistica)|parla]] local ditodita [[aragonés grausino|grausino]]. Como capital d'una [[parzana]] en ala [[Baixa Ribagorza]], ala presencia de castellanoparlants ha estato tradizionalmenttradicionalment més grant que en atros lugars d'ade la Baixa Ribagorza. ALa presencia de castellanoparlants ha feito més fazilfácil que oslos abitantshabitants locals aprendesen enantes olo [[Idioma castellán|castellán]] ou se i familiarizasenavezasen més. Esto esplicaexplica ala [[paradoxa]] que olo grausino siga més castellanizato que atras parlas d'ade la Baixa Ribagorza més meridionals como olo [[aragonés fonzensefoncense|fonzensefoncense]] u l'[[aragonés estadillano|estadillano]]. ALa [[castellanizazióncastellanización]] de Graus tamién ha influito en olo catalán d'ade la Balval d'[[Isabana]], (y en aslas [[parlas de transizióntransición]] catalán-aragonés d'ade la parte baixa d'ixa balval). En aslas zagueras decadas olo grausino s'ha castellanizato muito y la chent chobenchóven que encara charra u conoxeconoixe l'aragonés no emplega muitos rasgos chenuinos que feban serbirservir u conoxebanconoixeban aslas chenerazionscheneracions més biellasviellas.
 
Por ala suya importancia como una d'asde las capitals d'ade la Ribagorza que ha rezibitorecibito partepart d'ode lo exodo rural d'esta comarca, en Graus tamién bi ha [[idioma catalán|catalanoparlants]], orichinarios de lugarons y aldeyas més orientals d'ade la Ribagorza.
 
OLo catalán ye una d'asde las luenguas posibles ta esleyir en ala enseñanzaensenyanza escolar.
 
== Historia ==
[[Remiro I d'Aragón]], primer [[rei d'Aragón|rei aragonés]], trobó muerte en [[1064]] quan prebaba de conquistar Graus. OsLos cristians d'ode lo reino d'Aragón reconquerioron Graus en [[1083]] con [[Sancho Remíriz]]. OLo rei zediócedió Graus a lo monesterio de [[Reyal Monesterio de Sant BeturiánVeturián|Sant BeturiánVeturián]] pa que lo reconstruise y repoblase, atorgando importansimportants pribilechios[[privilechio]]s a qui poblase Graus.
 
OLo rei [[PietroPero II d'Aragón|PietroPero II]] conzedeconcede a la villa o tetulo de ''mui noble y mui antiga'', que alza dica güeihuei.
 
En oslos sieglos [[sieglo XVI|XVI]] y [[sieglo XVII|XVII]] bi ha gran esplendorexplendor economico, que fa que i aigahaiga mezenazgo[[mecenas|mecenache]] y construziónconstrucción de grans casas-palacio como aslas d'ade la Plaza Mayor. N'esta epoca se costruyeconstruye ala Basilica d'ade Nuestra SiñoraSinyora de la PeñaPenya.
 
== Administración ==
 
== Molimentos ==
*[[Casa d'ade la Villa (Graus)|Casa de la Villa]], d'estilo [[Arte renaixentista|renaixentista]].
*[[Casa-palacio d'oel Barón (Graus)|Casa-palacio d'el Barón]], d'estilo [[Arte renaixentista|renaixentista]].
*[[Casa-palacio d'osde los Heredia (Graus)|Casa-palacio de los Heredia]], d'estilo [[Arte renaixentista|renaixentista]] encara que fue esbiellataesviellata en estilo [[Arte neoclasico|neoclasico]].
*[[Casa-palacio d'osde los Bardaxí (Graus)|Casa-palacio de los Bardaxí]], d'estilo [[Arte neoclasico|neoclasico]].
*[[Palacio de Rodrigo de Mur]], d'estilo [[Arte renaixentista|renaixentista]].
*[[Basilica d'ade Nuestra SiñoraSinyora de la PeñaPenya]], d'ode lo [[sieglo XVI]].
 
== Enrastres externos ==
{{Commonscat|Graus}}
*[http://www.graus.es/ Pachina web ofizialoficcial municipal].
*[http://www.labullanga.com/dicxionario.htm dizionariodiccionario grausín].
*[http://www.caiaragon.com/es/municipios/index.asp?idloc=80&tipo=0 Ficha d'ade la población].
*[http://www.charrando.com/finestraluisondefierro.php Poema escrito en grausino].
*[http://www.tdx.cesca.es/TESIS_UdL/AVAILABLE/TDX-0204105-130708 ''Toponimia de la Baja Ribagorza Occidental''].
66 130

ediciones

Menú de navegación