Diferencia entre revisiones de «Graus»

Ir a la navegación Ir a la búsqueda
No hay cambio en el tamaño ,  hace 9 años
m
→‎Parla y luenga: refirme aerio, replaced: anzia → ancia
m (→‎Parla y luenga: refirme aerio, replaced: anzia → ancia)
A luenga tradizional en Graus ye l'[[Idioma aragonés|aragonés]], en a suya bariant [[aragonés ribagorzano|ribagorzana]] local, o dito [[aragonés grausino|grausino]]. Como capital d'una parzana en a [[Baixa Ribagorza]], a presenzia de castellanoparlants ha estato tradizionalment més grant que en atros lugars d'a Baixa Ribagorza. A presenzia de castellanoparlants ha feito més fazil que os abitants locals aprendesen enantes o [[Idioma castellán|castellán]] o se i familiarizasen més. Esto esplica a paradoxa que o grausino siga més castellanizato que atras parlas d'a Baixa Ribagorza més meridionals como o [[aragonés fonzense|fonzense]] u l'[[aragonés estadillano|estadillano]]. A [[castellanizazión]] de Graus tamién ha influito en o catalán d'a Bal d'[[Isabana]], (y en as parlas de transizión catalán-aragonés d'a parte baixa d'ixa bal). En as zagueras decadas o grausino s'ha castellanizato muito y la chent choben que encara charra u conoxe l'aragonés no emplega muitos rasgos chenuinos que feban serbir u conoxeban as chenerazions més biellas.
 
Por a suya importanziaimportancia como una d'as capitals d'a Ribagorza que ha rezibito parte d'o exodo rural d'esta comarca, en Graus tamién bi ha [[idioma catalán|catalanoparlants]], orichinarios de lugarons y aldeyas més orientals d'a Ribagorza.
 
O catalán ye una d'as luenguas posibles ta esleyir en a enseñanza escolar.
44 227

ediciones

Menú de navegación