Diferencia entre revisiones de «Vall d'Estós»

De Biquipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
mSin resumen de edición
Linia 40: Linia 40:
Les ''Marradetes d'el Cantal'' son el saguero repit que alavets quede per fer-se, resta crusar l'''aigüeta d'el Forau'' per l'esquerra d'el camín y mes luego ya ficar-se enta'l "refugio".
Les ''Marradetes d'el Cantal'' son el saguero repit que alavets quede per fer-se, resta crusar l'''aigüeta d'el Forau'' per l'esquerra d'el camín y mes luego ya ficar-se enta'l "refugio".


El chestionar-se d'el Cubilar d'Estós (tamé dito d<nowiki>'</nowiki>''el Cantal'', per les glleres que dominen l'entorno) ye fayena de la [[Federación Aragonesa de Montanyismo|FAM]] y se troba ubierto tot l'any, pero ta empllegar-lo cal de reservar d'antes no se pense d'arribar. Els servisis son d'''aloxamiento'' de nit y de minchar.
El chestionar-se d'el Cubilar d'Estós (tamé dito d<nowiki>'</nowiki>''el Cantal'', per les glleres que dominen l'entorno) ye fayena de la [[Federación Aragonesa de Montanyismo|FAM]] y se troba ubierto tot l'any, pero ta empllegar-lo cal de reservar d'antes no se pense d'arribar. Els servisis son d'''alojamiento'' de nit y de minchar.


==Enlasaments externos==
==Enlasaments externos==

Versión d'o 11:10 13 abr 2011

Plantilla:Infobox val

Ista fuella ye escrita en benasqués.

La vall d'Estós (en aragonés estándar val d'Estós) ye una d'es valls secundaries que'n ixen laterals (dan sentiu norte-nortueste) de la vall de Benás, recorrend-la el riu Estós, que ye afluyent de l'Esera 3 km aigües t'alto de la vila de Benás, dan tot en chunto a dintre d'el Parque Natural de Posets-Maladeta.

La vall d'Estós se recorre per una pista habilitada espesialment ta'l turismo, que no se permite de deixar-la (perque s'está a'l Parque Natural), y que fa 6 km t'alto per la vall enta'l cubilar d'Estós, a 1895 m d'altura, en salvand una diferensia d'altura de setesientos metros.

Enta arribar-ie ye recomendau de caminar, surtind d'el cabo 'la vila que en diu a'l llugar, que no ye altra cosa que'l puesto mes alto d'el nucli de Benás (1140 m) per la carretera u tamé pe'l camín d'els sacs. El dito camín mos porta ta'l pont que cruse l'Esera poquets metros dimpués no se deixen les sagueres cases, y dimpués se dreta enta la sentral hidroelectrica de La Ruda, agon que i hei un pontet que cruse altra vegada enta'l canto de ponent. Ye per esta arresa que s'agafa una cabanera (aixó ye, un camino per agon antes se pasaben els bestiars) y quan se seguixe prou mos trobem a'l canto d'el cámping Aneto y d'el pont y la ermita de Sant Chaime (diu que d'antes per aquí se pasabe en el camín ribagorsano enta Santiago, quan els biachaires veniben d'es balls de Luixón u Arán a través d'el puerto, y alavets le'n ba quedar este nom). Ye d'aixó agon se troben els camins d'els sacs y tamé la carretera.

La pista nova ara s'ha d'agafar en bllincán d'una cadena que i hei posada en el camín ta barrar-lo, pero que no ye mica defisil, y s'enfile luego t'alto per la vall que ya comensa a ser Estós, en la cuenca d'el riu suyo, y se salva pe'l canto l'entibo d'Estós enta la palanca de l'Aiguacari (a Benás y Chistau tamé, se diu palanca d'els pontets de madera que crusen barrancos -aigüetes-) y se sigue puyand enta la cabana de Santa Ana (1540 m) quan hu que em fets son menos de 6 km de recorríu, y mos trobem a baixo la hombra d'el Pico Perdiguero que dan els suyos 3221 metros d'altura domine la vall, embironats de praus ben bidarisos.

Puyada en Gorgues Galantes, per alto de la Comangarsía.

La pista d'aquí t'alto comensa a fer-se mes dura, y les selvetes qu'haben acompanyau el caminar pe'ls baquerisars comensen ara a fer-se mes atapíus de faus y abets que fan de veder coma s'está fend ya montanya ben alta. Ye a'ls bosquets estes, d'el paso de la ribereta, agon se pode sentir, u talment mes defisil encara, veder brenca pavo montesino (Tetrao urogallus), que ye una d'es aus mes destacades d'el Parque Natural.

Lluego d'esta apresiasión, s'ha de recalcar que se troba ben serqueta ya la font d'es Corones que ye un puesto agon la chent l'agrada d'aturar-se a contempllar els paisaches. El desbarre de Batisielles mos permete de baixar enta l'aigüeta de Batisielles, que ye el saguero rechispollar de tot el desaigüe d'els ibons que tene per alto esta montanya (Ibón Gran de Batisielles, Chico de Batisielles, Escarpinosa y el Perramó). Els ibons de Batisielles son tamé una d'es escursions mes famoses d'Estós, pos se troben a la plleta d'es agulles de Perramó, una recostera de la serra dela Ixeya, encabíu d'entre les tuques d'es Serisueles (2455 m) e d'El Tormo (2610 m) dan bones envistes de mont de tot Benás.

De les glleres d'esta aigüeta t'alto se comensa la cuesta de la Comangarsía, a l'alto de la dita se troben els pinars de pino nero que marquen la linia de l'estrato subalpino. El paso d'el barranco d'el Pino ye ara enta debant la linia que s'ha de seguir, y forsa de travesar l'Estós a la Cabana d'El Tormo pe'ls dos puestos que marquen sendas palanques. D'astí enta'l cubilar domina el paisache el chunto de praus que s'habe de tinre per l'altura (y sobretot, l'uso baquerisero) que tene la Plleta d'el Tormo, en deixós d'el garrot de La Gargallosa y el Molsero, que pareix que aguanten el Perdiguero fend la forsa contra la ball.

Les Marradetes d'el Cantal son el saguero repit que alavets quede per fer-se, resta crusar l'aigüeta d'el Forau per l'esquerra d'el camín y mes luego ya ficar-se enta'l "refugio".

El chestionar-se d'el Cubilar d'Estós (tamé dito d'el Cantal, per les glleres que dominen l'entorno) ye fayena de la FAM y se troba ubierto tot l'any, pero ta empllegar-lo cal de reservar d'antes no se pense d'arribar. Els servisis son d'alojamiento de nit y de minchar.

Enlasaments externos

Se veden les imachens Commons sobre la vall d'Estós.