Diferencia entre revisiones de «Capra pyrenaica hispanica»

De Biquipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
AraBot (descutir | contrebucions)
→‎Distribuzión: Sustituyindo..., replaced: Baxo → Baixo, baxa → baixa
RANUECO (descutir | contrebucions)
mSin resumen de edición
Linia 20: Linia 20:
{{Taxobox_end}}
{{Taxobox_end}}


'''''Capra pyrenaica hispanica''''' ye una subespezie de craba salbachina iberica ''Capra pyrenaica'' propia d'as sierras de l'este e sud d'a Peninsula Iberica. Poblazions muito importants se troban en as serranías d'as provincias de [[provincia de Castellón|Castellón]], [[provincia de Teruel|Teruel]] e sud de [[provincia de Tarragona|Tarragona]] como os [[Puertos de Bezeit]] on bi ha una reserba feita pa estas crabas.
'''''Capra pyrenaica hispanica''''' ye una subespezie de craba salbachina iberica ''[[Capra pyrenaica]]'' propia d'as sierras de l'este e sud d'a Peninsula Iberica. Poblazions muito importants se troban en as serranías d'as provincias de [[provincia de Castellón|Castellón]], [[provincia de Teruel|Teruel]] e sud de [[provincia de Tarragona|Tarragona]] como os [[Puertos de Bezeit]] on bi ha una reserba feita pa estas crabas.


== Denominazions ==
== Denominazions ==

Versión d'o 12:30 10 abr 2011

Plantilla:Grafía 87

Capra pyrenaica hispanica

Craba montesina en Sierra Nevada.
Estato de conservación

Dominio: Eukaryota
Reino: Animalia
Filo: Chordata
Clase: Mammalia
Orden: Artiodactyla
Familia: Bovidae
Subfamilia: Caprinae
Chenero: Capra
Especie: C. pyrenaica
Subespecie: C. p. hispanica
Nomenclatura trinomial
Capra pyrenaica hispanica
Schimper, 1848

Capra pyrenaica hispanica ye una subespezie de craba salbachina iberica Capra pyrenaica propia d'as sierras de l'este e sud d'a Peninsula Iberica. Poblazions muito importants se troban en as serranías d'as provincias de Castellón, Teruel e sud de Tarragona como os Puertos de Bezeit on bi ha una reserba feita pa estas crabas.

Denominazions

De seguro que a los masmos d'a subespezie lis dirían en l'aragonés d'o Baixo Aragón "boques", "bucos" (parabras que encara designan a los masclos d'a crabas domesticas) u "bucardos". En 1489 diziban "craba salbachina" en esta espezie en aragonés local, como amuestra un texto de Cuebas de Cañart:

Item es condicion que si sera caso que vos dito arrendador, o carnicero, mataredes ovellas crabas salvaginas, o bueyes, o vaquas que aquella e aquellas siades tenido tallar apart en otra tavla de cabal et fuera de las ditas casetas

Distribuzión

Actualment a espezie ye en recuperazión e s'estendilla dende os enclaus on quedó restrinchita dica o sieglo XX. Estos enclaus corresponden a sierras e serranías con baixa densidat de población humana: Puertos de Bezeit, Mayestrato, (tergüelano e castellonés), a Serranía de Cuenca, a Muela de Cortes (Valencia castellana), Sierra d'Alcaraz, Sierra de Cazorla, Sierra de Segura, Sierra Madrona, Sierra Nevada, Sierra de Tejeda, Sierra d'Almijara, Serranía de Ronda e Sierra de Grazalema.

Autualment as crabas salbachinas d'as Cuencas Meneras e Puertos de Bezeit son recolonizando a Bal de l'Ebro, on por l'arte lebantín sabemos que en a preistoria yeran presents, e n'han bistas en o Baixo Martín e l'aria de Bal Madriz.