Diferencia entre revisiones de «Bastida (militar)»

De Biquipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
agora adhibiré o texto d'Ebro
 
+ texto que cita Ebro
Linia 2: Linia 2:
[[Imachen:Assaut.courtine.avec.beffroi.png|right|thumb|250px|Una bastida en una ilustración d'a obra ''Dictionnaire raisonné de l'architecture française du XI<sup>e</sup> au XVI<sup>e</sup> siècle'', d'[[Eugène Viollet-le-Duc]].]]
[[Imachen:Assaut.courtine.avec.beffroi.png|right|thumb|250px|Una bastida en una ilustración d'a obra ''Dictionnaire raisonné de l'architecture française du XI<sup>e</sup> au XVI<sup>e</sup> siècle'', d'[[Eugène Viollet-le-Duc]].]]
Se conoix con o nombre de '''bastida''' u '''torre de setio''' a una [[maquina]] de l'[[Antiguidat]] y d'a [[Edat Meya]], que se feba servir por os [[Incheniero|incheniers]] [[melitar]]s ta setiar [[ciudat]]z, [[castiello]]s y atras fortificacions melitars con [[torre]]s u [[muralla]]s. Consistiba en una [[torre]] debantata en [[fusta]], con muito peso, encara que se podeba tresladar por meyo d'as [[rueda]]s que teneba, u bien tresladando-la rodando sobre troncos d'árbols. Asinas se podeba construyir a bastida a una distancia suficient d'as murallas d'o puesto que se setiaba, guaranciando a seguridat d'os suyos constructors. Se gosaban fer d'una [[altaria]] superior a las murallas que s'atacaban, ta dar asinas a os atacants bellas facilidatz.
Se conoix con o nombre de '''bastida''' u '''torre de setio''' a una [[maquina]] de l'[[Antiguidat]] y d'a [[Edat Meya]], que se feba servir por os [[Incheniero|incheniers]] [[melitar]]s ta setiar [[ciudat]]z, [[castiello]]s y atras fortificacions melitars con [[torre]]s u [[muralla]]s. Consistiba en una [[torre]] debantata en [[fusta]], con muito peso, encara que se podeba tresladar por meyo d'as [[rueda]]s que teneba, u bien tresladando-la rodando sobre troncos d'árbols. Asinas se podeba construyir a bastida a una distancia suficient d'as murallas d'o puesto que se setiaba, guaranciando a seguridat d'os suyos constructors. Se gosaban fer d'una [[altaria]] superior a las murallas que s'atacaban, ta dar asinas a os atacants bellas facilidatz.

En a ''[[Gran Cronica d'Espanya]]'' se cita un bastida:

{{cita|Seyendo el Rey q(ue) todo lo mas flaco de la ciudat era dela part del fonsar mando q(ue) todos los engenyos et '''trabucos''' q(ue) stauan derredor de toda la villa viella los mudassen q(ue) tirassen todos al muro q(ue) es dela puerta del fonssar entro ala mar et sennaladament que tirassen ala torre de aquesta puerta et la torre del spolo(n) que staua cerca dela mar et derribando aq(ue)stas torres que porian fer otras dos '''bastidas''' mas cerca dela ciudat et q(ue) se poria entrar la ciudat por alli et luego los engenyos fueron mudados et tirauan alli et el Rey por que (^que) querian fer en(e)l fonssar bastidas mas cerca dela ciudat et no / las podia fer sin fer grant caua do se scudassen los que las obrassen por que era muy cerca dela ciudat cerco manera como se fes sin reçebir danyo en la gent de la huest mando fazer vna caua ius t(ier)ra et començaro(n) la ius el piet dela vna delas '''Bastidas''' que tenian feytas et era aq(ue)sta caua muy fonda mas que vna asta de lança en alto et era muyto alta et dexauan ensomo entro a vn palmo de t(ier)ra }}


== Enrastres externos ==
== Enrastres externos ==

Versión d'o 19:45 26 chi 2011

Iste articlo ye sobre una maquina melitar de l'Antiguidat y d'a Edat Meya; t'atros usos, se veiga Bastida (desambigación).
Una bastida en una ilustración d'a obra Dictionnaire raisonné de l'architecture française du XIe au XVIe siècle, d'Eugène Viollet-le-Duc.

Se conoix con o nombre de bastida u torre de setio a una maquina de l'Antiguidat y d'a Edat Meya, que se feba servir por os incheniers melitars ta setiar ciudatz, castiellos y atras fortificacions melitars con torres u murallas. Consistiba en una torre debantata en fusta, con muito peso, encara que se podeba tresladar por meyo d'as ruedas que teneba, u bien tresladando-la rodando sobre troncos d'árbols. Asinas se podeba construyir a bastida a una distancia suficient d'as murallas d'o puesto que se setiaba, guaranciando a seguridat d'os suyos constructors. Se gosaban fer d'una altaria superior a las murallas que s'atacaban, ta dar asinas a os atacants bellas facilidatz.

En a Gran Cronica d'Espanya se cita un bastida:

Seyendo el Rey q(ue) todo lo mas flaco de la ciudat era dela part del fonsar mando q(ue) todos los engenyos et trabucos q(ue) stauan derredor de toda la villa viella los mudassen q(ue) tirassen todos al muro q(ue) es dela puerta del fonssar entro ala mar et sennaladament que tirassen ala torre de aquesta puerta et la torre del spolo(n) que staua cerca dela mar et derribando aq(ue)stas torres que porian fer otras dos bastidas mas cerca dela ciudat et q(ue) se poria entrar la ciudat por alli et luego los engenyos fueron mudados et tirauan alli et el Rey por que (^que) querian fer en(e)l fonssar bastidas mas cerca dela ciudat et no / las podia fer sin fer grant caua do se scudassen los que las obrassen por que era muy cerca dela ciudat cerco manera como se fes sin reçebir danyo en la gent de la huest mando fazer vna caua ius t(ier)ra et començaro(n) la ius el piet dela vna delas Bastidas que tenian feytas et era aq(ue)sta caua muy fonda mas que vna asta de lança en alto et era muyto alta et dexauan ensomo entro a vn palmo de t(ier)ra

Enrastres externos