Declaració de Mequinensa

De Biquipedia
Ir a la navegación Ir a la búsqueda

A Declaració de Mequinensa (en aragonés Declaración de Mequinenza) estió una petición sinyada l'1 de febrero de 1984 por os alcaldes d'os municipios d'Arén de Noguera, Benavarri, Bonansa, Montanui, Puent de Montanyana, Tolva, Zaidín, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinenza, Fayón, Nonasp, Favara, Calaceit, Val de Robres, La Codonyera i Val Chunquera, a on se comprometen a normalizar o catalán en l'ambito municipal y demandan a o consellero de Cultura d'a Deputación Cheneral d'Aragón, alavez José Bada Panillo, o reconoiximiento d'a realidat lingüistica d'a Francha Oriental d'Aragón en o Estatuto d'Autonomía d'Aragón, l'amostranza d'o catalán en a escuela, asinas como una lei de normalización lingüistica d'as luengas d'Aragón. Asinas s'aconsiguió que en o curso 1985-1986 bells 2.500 alumnos podesen estudiar catalán.

Texto orichinal d'a "Declaració de Mequinensa" de 1984[editar | editar código]

Reunits a Mequinensa, representants dels Ajuntaments aragonesos de Areny, Benabarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolva, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Fabara, Calaceit, Vall-deroures, La Codonyera i Valljunquera, baix la presidència del Conseller de Cultura de la Diputació General d'Aragó, D. José Bada Panillo.

SOM CONSCIENTS de la importància històrica que té aquesta primera trobada d'Alcaldes i Consellers de la zona catalanoparlant d'Aragó.

RECONEIXEM que dintre de la nostra Comunitat Aragonesa es parlen diferents llengües i que la llengua catalana que se parla a la Franja Oriental perteneix al patrimoni cultural d'Aragó.

REBUTJEM les denominacions despectives de “chapurreau” i d'altres paregudes que encara s'apliquen a la nostra llengua materna.

DECLAREM:

  1. Que es urgent desenvolupar l'Estatut d'Autonomia d'Aragó pel que respecta a la conservació i estudi de les nostres modalitats llingüístiques.
  2. Que es urgent desenvolupar mides concretes per a-conseguir la nor-malizació llingüística d'Aragó, i que, en el cas de la llengua catalana, significa aceptar com a norma la gramàtica catalana, sense menyspreu de les peculiaritats llinguístiques de cada poble o comarca.

PROPOSEM:

  1. Accelerar les gestions davant del Ministeri d'Educació i Ciència per a que el català pugui ser ensenyat com assignatura optativa, i per ara en fase experimental, a les escoles i centres d'ensenyament dels municipis de la Franja Oriental d'Aragó que ho demanin.
  2. Que la diputació General d'Aragó done suport i foment a la producció literària autóctona i a tots aquells estudis i tesis que tracten de la problemàtica sociollinguísfica de la Franja Oriental d'Aragó.
  3. Que la Universitat de Saragossa, dins dels seus Plans d'Estudis i d'investigació es faci càrrec de les necessitats culturals i llinguístiques d'Aragó.

Per la nostra part, ENS COMPROMETEM a fomentar l'ús públic del català als nostres pobles, rotullació bilingüe de carrers i places, edictes, mitjans de comunicació, etc…

SOM PLENAMENT CONSCIENTS de que l'integració cultural i política d'Aragó no es possible sense que tots els aragonesos reconeixin com a pròpia la riquesa cultural i llinguística de la Franja Oriental d'Aragó.

MEQUINENSA, 1 de febrer de 1984

Texto traduciu ta l'aragonés d'a "Declaració de Mequinensa" de 1984[editar | editar código]

Reunius en Mequinenza, representants d'os concellos aragoneses de Ajuntaments aragonesos de Arén, Benavarri, Bonansa, Montanui, Puent de Montanyana, Tolva, Zaidín, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinenza, Fayón, Nonasp, Favara, Calaceit, Val de Robres, La Codonyera i Val Chunquera baixo a presidencia d'o Consellero de Cultura d'a Deputación Cheneral d'Aragón, D. José Bada Panillo.

SOMOS CONSCIENTS d'a importancia historica que tien ista primera trobada d'Alcaldes y Consellers d'a zona catalanoparlant d'Aragón.

RECONEIXEMOS que en dintro d'a nuestra Comunitat Aragonesa se charran diferents luengas y que a luenga catalana que se parla en a Francha Oriental perteneix a o patrimonio cultural d'Aragón.

REFUSAMOS as denominacions despectivas de "chapurreau" y atras semellants que encara s'aplican a la nuestra luenga materna.

DECLARAMOS:

  1. Que ye urchent desembolicar o Estatuto d'Autonomía d'Aragón en o respective a la conservación y estudio d'as nuestras modalidatz lingüisticas.
  2. Que ye urchent desembolicar midas concretas ta aconseguir a normalización lingüistica d'Aragón, y que, en o caso d'a luenga catalana, significa acceptar como norma a gramatica catalana, sin menospreciar as peculiaridatz lingüisticas de cada lugar u comarca.

PROPOSAMOS::

  1. Accelerar as chestions debant d'o Menisterio d'Educación y Sciencia ta que o catalán se pueda amostrar como asignatura optativa, y por agora en fase experimental, en as escuelas y centros d'os municipios d'a Francha Oriental d'Aragón que lo demanden.
  2. Que a Deputación Cheneral d'Aragón empare y fomente a producción literaria autoctona y totz os estudios y tesis que tracten d'a problematica sociolingüistica d'a Francha Oriental d'Aragón.
  3. Que a Universidat de Zaragoza, en os suyos Plans d'Estudios y d'investigación, se faiga cargo d'as necesidatz culturals y lingüisticas d'Aragón.

Por a nuestra parti, NOS COMPROMETEMOS a fomentar l'uso publico d'o catalán en os nuestros lugars, rotulación bilingüe de carreras y plazas, edictos, medios de comunicación, etc…

MEQUINENZA, 1 de febrero de 1984

Vinclos externos[editar | editar código]