Alfabeto aragonés
L'alfabeto aragonés proviene de l'alfabeto latino y ye seguntes l'Academia Aragonesa d'a Luenga formau por as siguients letras, monografos y digrafos:[1]
- Mayusclas: A, B, C, D, E, F, G, H, I, J, K, L, M, N, Ñ, O, P, Q, R, S, T, U, V, W, X, Y, Z.
- Minusclas: a, b, c, d, e, f, g, h, i, j, k, l, m, n, ñ, o, p, q, r, s, t, u, v, w, x, y, z.
- Digrafos: ch, ix, ll, gu, ny, qu, rr.
- Cheminadas (en belsetán): l·l, nn.
Nombres d'as letras
[editar | modificar o codigo]Os nombres d'as letras son os siguients:
| Mayuscla | Minuscla | Nombre | Fonema |
|---|---|---|---|
| A | a | a | /a/ |
| B | b | be u be alta | /b/ |
| C | c | ce | /k/, /θ/, /s/ |
| D | d | de | /d/, /ð/ |
| E | e | e | /e/, /ɛ/ |
| F | f | efe | /f/ |
| G | g | gue | /g/ |
| H | h | hache | /ø/, /x/ |
| I | i | i u i latina | /i/, /i̯/, /j/ |
| J | j | jota u i larga | /x/ |
| K | k | ka | /k/ |
| L | l | ele | /l/, /ʎ/, /ɾ/ |
| M | m | eme | /m/, /n/ |
| N | n | ene | /n/ |
| Ñ | ñ | eñe | /ɲ/ |
| O | o | o | /o/, /ɔ/ |
| P | p | pe | /p/ |
| Q | q | cu | /k/ |
| R | r | erre | /ɾ/, /r/ |
| S | s | ese | /s/ |
| T | t | te | /t/ |
| U | u | u | /u/, /u̯/, /w/ |
| V | v | uve, ve u ve baixa | /b/ |
| W | w | uve dople u uve doble | /b/, /w/ |
| X | x | equis u xe | /ʃ/, /ks/, /s/ |
| Y | y | i griega u ye | /i/, /j/, /ʝ/ |
| Z | z | zeta | /θ/ |
| Digrafo mayuscla | Digrafo minuscla | Nombre | Fonema |
|---|---|---|---|
| Ch | ch | che u ce hache | /ʧ/ |
| Gu | gu | gue u | /g/ |
| Ix | ix | i xe | /iʃ/ |
| Ll | ll | elle u ele dople | /ʎ/ |
| Ny | ny | ene i griega | /ɲ/ |
| Qu | qu | cu u | /k/ |
| - | rr | erre dople | /r/ |
| Cheminadas | Nombre |
|---|---|
| l·l | ele cheminada |
| nn | ene cheminada |
Atras normas graficas
[editar | modificar o codigo]Grafía de Uesca
[editar | modificar o codigo]En a grafía de Uesca no existe a "V" (fonema /b/ se representa nomás con a letra "B") ni a "H" (fueras de bels casos particulars). Incluye a letra "Ñ" ta representar o fonema /ɲ/.
- Mayusclas: A, B, C, D, E, F, G, I, J, L, M, N, Ñ, O, P, Q, R, S, T, U, X, Y, Z.
- Minusclas: a, b, c, d, e, f, g, i, j, l, m, n, ñ, o, p, q, r, s, t, u, x, y, z.
- Digrafos: ch, gu, ll, qu, rr.
- Cheminadas (en belsetán): n·n, l·l.
- S'emplega tamién o grafema h/H en as personas d'o verbo haber he, has, ha y han.
Grafía d'o EFA
[editar | modificar o codigo]En a grafía d'o EFA no existe a "ñ" se fa servir exclusivament o digrafo "ny" pa representar o fonema /ɲ/. Existe tamién o digrafo "tz" que s'emplega pa compatibilizar a pronunciación interdental d'as segundas personas plurals y de cualques plurals en aragonés cheneral con a pronunciación /ts/ d'estas desinencias y estos plurals en aragonés benasqués.
- Mayusclas: A, B, C, D, E, F, G, H, I, J, K, L, M, N, O, P, Q, R, S, T, U, V, W, X, Y, Z.
- Minusclas: a, b, c, d, e, f, g, h, i, j, k, l, m, n, o, p, q, r, s, t, u, v, w, x, y, z.
- Digrafos: ch, gu, ll, ny, qu, rr, tz.
- Cheminadas (en belsetán): l·l, nn.
Grafía d'a SLA
[editar | modificar o codigo]En a grafía d'a SLA no existe a "ñ" se fa servir exclusivament o digrafo "ny" pa representar o fonema /ɲ/. A letra "j" debant de "a", "o", "u" representa en ista grafía o fonema postalveolar africau xordo (/ʧ/). Tamién s'Incluye a "ç" pa representar debant de "a", "o", "u" o soniu interdental fricativo sordo en aragonés estándard (/θ/) y o soniu apicoalveolar sordo (/s/) en benasqués.
- Mayusclas: A, B, C, Ç, D, E, F, G, H, I, J, L, M, N, O, P, Q, R, S, T, U, V, X, Y, Z.
- Minusclas: a, b, c, ç, d, e, f, g, h, i, j, l, m, n, o, p, q, r, s, t, u, v, x, y, z.
- Digrafos: ch, gu, ll, qu, rr.
Referencias
[editar | modificar o codigo]- ↑ (an) Ortografía de l'aragonés. AAL