Río Cinqueta

De Biquipedia
(Reendrezato dende Zinqueta)
Ir ta: navego, busca
Cinqueta
111.Cinqueta per Saravillo.JPG
El Cinqueta dintro de l'estrecho de Sant Martín, a par de Saravillo.
Administración
Estatos {{{estatos}}}
Territorios Flag of Aragon.svg Aragón
Cheografía
Longaria 24,215 km
Altaria d'o naixedero {{{altaria}}} m
Naixedero Dople; s'achuntan el Cinqueta dela Pez e el Cinqueta d'Anyes Cruces á'l canto d'el santuario de La Vírgen Blanca en Biadós.
Desembocadura río Cinca, en Salinas
Superficie d'a cuenca {{{cuenca}}} km²
Cabal meyano {{{cabal}}} m³/s
{{{mapa}}}
Start hand.svg Esta fuella ye escrita en chistabín.

El río Cinqueta ye un río d'el Sobrarbe, afluent de La Cinca, que naixe per alto dela val de Chistau e la traviesa luego ta baixo, indo-se'n ta Salinas que ye á'n que finalment s'ubre á'l Cinca. Ye el río principal de Chistau.

El Cinqueta tecnicament se forma n'el fundo de la pradería de Biadós, n'el endrecho de La Vírgen Blanca que ye á'n que se troban el santuario e l'hespital de Chistén, quan s'achuntan astí las dos garonas suyas que son el Cinqueta dela Pez (baixau dela valleta de Taberners) e el Cinqueta d'Anyes Cruces que baixa d'el puerto que tammién se diz asinas.

El Cinqueta dela Pez[editar | editar código]

l'Articlo principal d'este alpartau ye Río Cinqueta dela Pez.

El Cinqueta dela Pez ye una garona que tien el nombre d'el mesmo puerto d'á'n que baixa (el puerto dela Pez), a traviés dela val de Taberners per á'n que ba recebindo l'augua d'es diferents barrancos que baixan d'es ibonetz que bi hai per alto n'ixa compleguera. Esta ribereta ye curta e corre nomás que 5 ú 6 kilometros ta baixo, ta Biadós, e sobre tot, ye un puesto t'á'n que puyan es toristas per es paisaches que tiene i, pos Taberners ye un aria plena de bordas e altros edificios agricolas dispersos per es praus perque d'antes yeba un puesto t'á'n que se puyaba a treballar la picada e se'n quitaba madera ta baixo (mos-hi trobem toponimos como el puerto e el barranco dela madera que el meten bien evidente), e d'ixes treballos de tantos tiempos que hi feban estare es ombres se feban cabannas ta dormire e ixoplucar-se. S'han de destacar las unas que encara se'n biyen que tienen el tellau de palla, pos d'antes en Chistau yeban siempre asinas, e no como agora que en hay muchas que ya el tienen nomás que de pizarra u mesmo de tolas d'uralita.

El Cinqueta d'Anyes Cruces[editar | editar código]

l'Articlo prencipal d'este alpartau ye Río Cinqueta d'Anyes Cruces.

El Cinqueta d'Anyes Cruces ye l'atra garona que alimenta el Cinqueta principal en Biadós. Naixe dela Pleta d'Anyes Cruces e menos de 500 m dispués recibe el barranco d'el Royo, que baixa de l'Ibón Royo (2750 m). El Cinqueta d'Anyes Cruces corre per el Parque Natural de Pocetz-Maladeta dica l'endrecho d'el Pinar d'el Clot, t'á'n que hi llega el parque, e quasi de tot en paralelo á'l camín d'el Puerto de Chistau que comunica, per entre la Punta de Chistau (2804 m) e el Puntal dela Collata Negra (2875 m), con la Val de Benás. Á'l canto d'el Pinar d'el Clot se troba el cubil·lar de Puyarrueixo.

Vinclos externos[editar | editar código]

Commons-logo.svg
Se veigan as imáchens de Commons sobre el Cinqueta.