Sierra d'Espadán

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Sierra d'Espadán
SEspadan VallAlmonacid.jpg
A Val d'Almonecir en o corazón d'a Sierra d'Espadán.
Cheografía
Cordelera Sistema Iberico
Sector Oriental
'
Maxima altaria
Tucas importants
Largaria
Amplaria
Superficie
Subsistemas
Administración
Estato Flag of Spain.svg Espanya
País Flag of the Land of Valencia (official).svg Valencián
'
Edat
Materials
Tipo

A Sierra d'Espadán[1] ye una d'as sierras més orientals d'o Sistema Iberico y se troba en a provincia de Castellón en as comarcas de l'Alto Palancia, Alto Millars (que son comarcas churras) y Plana Baixa. A Sierra d'Espadán desparte as compleganzas d'os ríos Millars y de Segorb u Palancia.[2] Gran parte d'a sierra ye protechita en o Parque Natural de la Sierra d'Espadán.

A sierra destaca por os afloramientos de rodeno d'o Buntsandstein que permiten a existencia de selvas de Quercus suber y Pinus pinaster y plantas silicicolas, en una zona a on os materials que afloran a superficie en as sierras d'o Sistema Iberico son sobre tot calsineras y materials calsinosos.

Toponimia[editar | editar código]

A Sierra d'Espadán ye una muga etnolingüistica. Actualment desepara o castellán churro d'o catalán valencián, y en o pasato deseparaba l'aragonés (propio d'os repobladors d'a Diocesi de Segorb-Albarrazín), d'o catalán (propio d'os repobladors d'a Diocesi de Tortosa). Actualment en castellán se diz Sierra de Espadán y en catalán Serra d'Espadà.

A forma aragonesa d'o toponimo coincident con a castellana se documenta en a "Carta Puebla de Caudiel"[1], que fue escrita en 1367 en aragonés.

Referencias[editar | editar código]

  1. 1,0 1,1 (es) Teodoro López Díaz, Rosa Gómez Casañ: La carta puebla de Caudiel. Fundación Caja Segorbe, Bancaja, 1992, p 24.
  2. José Quereda Sala: Geomorfología, publicau en lo libro La provincia de Castellón de la Plana, tierras y gentes. Caja de ahorros y monte de piedad de Castellón, 1985. p 50

Bibliografía[editar | editar código]


 
Sierras de lo Sistema Iberico
Norte y Ueste Sierra de la Demanda · Sierra de Neila · Mesa de Cebollera · Picos de Urbión ·Sierra de Alcarama · Sierra de Peñalmonte · Sierra de Moncalvillo · Sierra de Tablado · Sierra de Moncayo · Sierra de Nava Alta · Sierra de Perdices · Sierra Ministra · Sierra de Caldereros · Sierra de Pardos · Sierra de Miñana · Sierra de Solorio · Sierra de Selas · Parameras de Molina
Centro y Sud Serranía de Cuenca · Sierra Menera · Sierra d'Albarrazín ·Montes de Picaza · Monts Universals · Sierra de Mira · Sierra de Chabalambre · Sierra d'El Toro · Sierra d'Andilla · Sierra de la Virchen · Sierra de Bicort · Sierra d'Algairén · Sierra de Santa Cruz · Sierra de Cucalón · Sierra d'Orich · Sierra de Ferrera · Sierra de Sant Chust · Sierra d'Arcos · Sierra de Lidón · Sierra Palomera · Sierra de Gúdar · Sierra de Mayabona · Sierra de Camarena · Sierra de Sollavientos · Sierra d'el Rayo · Sierra de Pina
Este y Nordeste Mayestrato · Macizo de Penyagolosa · Sierra de la Lastra · Sierra de los Caballos · Sierra de Garrocha · Sierra de la Canyada · Sierra Carrascosa · Puertos de Moriella · Sierra de la Creu · Sierra d'En Segures · Sierra d'en Galceran · Sierra d'Esparreguera · Sierra de Vallivana · Sierra d'En Celler · Sierra del Turmell · Sierra de l'Espadella · Muelas de Chert · Talayas d'Alcalà · Sierra de la Vall d'Àngel · Montanyas de Cervera · Sierra de Sant Pere · Sierra Calderona · Sierra d'Espadán · Puertos de Tortosa-Bezeit · Montanyas de Benifazán · Sierra de Paúls · Sierra de l'Espina