Seu d'Urchel

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Seu d'Urchel
Municipio de Catalunya
Escudo d'armas
Entidat
 • Estau
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
 Espanya
 Catalunya
Leida
Alto Urchel
Superficie 15,44 km²
Población
 • Total

12 568 hab. (2013)
Altaria
 • Meyana

691 m.
Distancia
 • 107 km

enta Leida
Alcalde Francesc Viaplana i Manresa
Codigo postal 25700
Chentilicio urgellenc / urgellenca (en catalán)
Ríos Segre y Valira
Coordenadas
Seu d'Urchel ubicada en Catalunya
Seu d'Urchel
Seu d'Urchel
Seu d'Urchel en Catalunya
Web oficial

Seu d'Urchel y popularment en as redoladas conoixita como La Seu (en catalán La Seu d'Urgell, en castellano Seo de Urgel) ye un municipio catalán situato en a provincia de Leida, capital d'a comarca de l'Alto Urchel, d'o partiu chudicial de Seu d'Urchel y d'a diocesi d'Urchel.

A suya población ye de 12.533 habitants (2006), en una superficie de 15,44 km² con una densidat de población de 811,72 hab/km².

Cheografía[editar | modificar o codigo]

A localidat de Seu d'Urchel ye situata a 691 metros d'altaria sobre o ran d'o mar, a una distancia de 107 km d'a ciudat de Leida, capital d'a suya provincia.

Mugas[editar | modificar o codigo]

O termin municipal de Seu d'Urchel muga a o norte con Les Valls de Valira; a o nord-este con Estamariu; a o sudeste con Alàs i Cerc; a o sud con Ribera d'Urgellet; y a l'ueste con Montferrer i Castellbò.

Les Valls de Valira Estamariu
Montferrer i Castellbò Seu d'Urchel
Ribera d'Urgellet Alàs i Cerc

Demografía[editar | modificar o codigo]

Evolución demografica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
203 237 248 1.531 1.917 3.792 2.769 3.545 3.520

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
3.853 3.636 4.584 4.564 7.062 7.773 9.404 10.681 10.468

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
10.348 10.263 10.711 10.661 10.943 11.434 11.921 12.533 12.986
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
13.063 - - - - - - - -
2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 -
- - - - 12.261 - - - -

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

Administración[editar | modificar o codigo]

Reparto de concellers[editar | modificar o codigo]

Eleccions municipals
Partiu 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007
Partit dels Socialistes de Catalunya 6
Convergència i Unió 5
ERC 4
Iniciativa per Catalunya 1
Partido Popular 1
Total 17

Alcaldes[editar | modificar o codigo]

Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partiu politico
19791983 Amadeu Gallart i Sort Progrés del Pirineu
19831987 Joan Ganyet i Solé Inicitiva per Catalunya
19871991 Joan Ganyet i Solé Inicitiva per Catalunya
19911995 Joan Ganyet i Solé Inicitiva per Catalunya
19951999 Joan Ganyet i Solé Inicitiva per Catalunya
19992003 Joan Ganyet i Solé Inicitiva per Catalunya
20032007 Jordi Ausàs i Coll Esquerra Republicana de Catalunya
20072008 Jordi Ausàs i Coll Esquerra Republicana de Catalunya
20082011 Albert Batalla i Siscart Convergència i Unió

Molimentos[editar | modificar o codigo]

Esporte[editar | modificar o codigo]

La Seu ye un puesto muito ligado a l'augua per lo paso d'o río Segre per lo meyo d'a población y la unión con o Valira un poquet mas abaixo, y tamién con os esportes d'hibierno per a suya cercanía con o Pireneu. Cal destacar as instalacions, entidaz esportivas y interpresas que ofreixen actividaz relacionadas con o meyo acuatico como rafting, hidrotrineo, canoas y kayaks.

Entre os suyos clubs esportivos no relacionaus con l'augua u con os esportes d'hibiernos cal destacar l'equipo de baloncesto femenín Agrupacio Esportiva Sedis Basquet que chuga en a Primera División Femenina de Baloncesto.

Instalaciones esportivas[editar | modificar o codigo]

Canal d'auguas bravas sin de actividat.

Entre as instalacions esportivas destaca o Parque Olimpico d'o Segre, feito como una canal paralela a o río Segre, acondicionau pa piraguismo, y construyiu orichinalment pa la celebración de competicions esportivas. En l'actualidat tamién tiene un uso recreativo y ye un reclamo turistico pa qui quiera realizar actividaz acuaticas y de BTT.

Competicions esportivas[editar | modificar o codigo]

La Seu estió subsiede olimpica en os Chuegos Olimpicos de Barcelona 1992 albergando as competicions de piragüismo en a modalidat de slalom, en as nuevas instalacions creyadas pa ixo y que en a actualidat son d'as millors d'o país, albergando competicions nacionals, estatals y internacionals.

Referencias[editar | modificar o codigo]

  1. (es) Jaime Cobreros Aguirre: Las rutas del románico en España. Volumen II: Aragón, Cataluña, Navarra, País Vasco y La Rioja, Grupo Anaya, S.A., Madrit, 2004, 1era edición, ISBN 84-9776-112-X, p.100.
  2. (es) Jaime Cobreros Aguirre: Las rutas del románico en España. Volumen II: Aragón, Cataluña, Navarra, País Vasco y La Rioja, Grupo Anaya, S.A., Madrit, 2004, 1era edición, ISBN 84-9776-112-X, p.102.

Vinclos externos[editar | modificar o codigo]