Sant Chuan de Plan

Sant Chuan de Plan
Municipio d'Aragón
Sant Chuan de Plan.
Entidat  • País  • Provincia  • Comarca	Municipio Aragón  Uesca Sobrarbe
Superficie	55,5 km²
Población  • Total	153 hab. (2010)
Altaria	1.122 m.
Distancia  • 150 km	enta Uesca
Codigo postal	22367
Parroquial  • Diocesi  •Arciprestato	Bp. de Balbastro-Monzón Sobrarbe
Ríos	Cinqueta
Coordenatas	42°34’48’’N 0°20’24’’E
Sant Chuan de Plan Situación de Sant Chuan de Plan en Aragón

Esta fuella ye escrita en chistabín.

Sant Chuan de Plan (San Juan de Plan en castellán), u més comunment dito Sant Chuan solo en la val, ye un municipio aragonés de la provincia de Uesca, en la comarca d'el Sobrarbe.

La población suya ye de 153 habitants (2008) en una superficie de 55,5 km² y una densidat de 2,76 hab/km².

El lugar

Sant Chuan ye un lugar d'a val de Chistau, a 1.120 metros d'altitut, construito en as faixas per alto de Plan, a menos d'un kilometro d'ixa villa, en a ribera d'el Cinqueta, que se va documentare d'a suya existencia la primer vez en l'anyo 1020. Heba teníu importancia minera historica y ye un puesto con numerosas tradicions bien conservadas.

Una casa de Sant Chuan con escaleras y carreras de diferents alturas.

El lugar de Sant Chuan ye un lugar que esgarrapa la montanya á'n se troba pos ye tot él una baixada d'alto, de las faixas a on tamién se troba Chistén (més alto) ta'l río Cinqueta. Totas las carreras d'el lugar fan pendiente, y ixa naturaleza que ya tan prencipal de Sant Chuan ha fecho que l'arquitectura s'aiga adaptau, y que totas las casas tiengan més d'un acceso per una planta u atra pos a sobén tienen per un canto una carrera, y per l'atro atra de més ta baixo.

Una faloria tepica d'el lugar diz que se va construir de prencipios perque es abitantes d'un lugar d'alto, que en deciban Ligüés, van haber de marchare pos el lugar les n'heban emplenau unas sirpients meticas ditas "Lacuercos" que i van fere la vida imposible. Ligüés, u las suyas restas lo menos, nunca no s'han trobau, y se supone que yera tamién imachinario, u mesmo una deformación d'a parola "lacuer" (lacuerco n'el decir d'antes) ese puesto dare ixe nombre.

La ilesia de Sant Chuan, consagrada á'l santo mesmo qu'el lugar (Sant Chuan Bautista), ye romanica y s'ha trobau bien conservada, anque como tantas ilesias de l'alto Aragón, se ba reformare n'el siglo XVI y va perdere beluns d'es rasgos tepicos d'es suyos orígenes. La ilesia, feta debaixo d'el lugar, á'l canto d'el río, tiene el cementerio a debant, que fa como una era, y ye bien curioso y siempre decorau de propio ta'l diya de Totz Santos con flors renovadas ta la ocasión.

El Puent d'es Pecadors u Puent Pecador ye un puent bien antiguo que pasa per alto d'el río Cinqueta bells metros més t'alto de Sant Chuan, y cruza el río ta la Faixa d'el Don de la Par a par d'el barranco d'el Sen que baixa per l'Engrota de l'ibón homonimo.

Sant Chuan ye, en chunto con Plan, el lugar que tiene el drecho d'emplegar es campos d'a ribera d'el Cinqueta, per las fincas de La Cuesta y tot'ixe rumal de fincas que traviesa la Semierre, y ye per debant d'es suyos casaches el puesto per on la val de Chistau ye més ampla. Bi ha una pista que fa la puyada ta las bordas de Sant Mamés per el nort-este d'el nuclio.

El Cinqueta y es campos de Chistau debant de Sant Chuan, con es claros d'as Bordas de Sant Mamés en el fundo.

A cantos d'el Barranco d'el Sen i hai un puesto que dicen El Cobol a on i heba una mena de cobol.

La Orquestina, el Corro y la cultura chistabina

l'Articlo prencipal d'este apartau ye La Orquestina del Fabirol.

l'Articlo prencipal d'este apartau ye El Corro d'es Bailes.

En abe ya bells 30 anyos, se van prestare una colla de mullers d'este lugar a fer que reviscolasen atra vez belas d'as antigas tradicions que la val de Chistau teneba, d'alavez no guaire vivas ya, pero encara conservadas en a mente d'es suyos mayors. La fayena de fer debantare tot un argüello que la val teneba ya oblidato no se les va fere mica fácil, pos d'ixes tiempos es güelos d'el lugar (como tamién en atros) no les teneban guaire gana a las suyas cosas d'antes, pos les n'heban dito siempre que yeran bastas y fieras que bien poco valeban.

Un simbolo d'a unificación d'as tradicions y la modernidat en Sant Chuan. La penya que diz S.Ioan que ye bien antigua, y la fecha d'el 1928 quan se va construir l'edificio d'a Casa d'a villa.

De primeras, la faina de meter-se a investigar y a parlar-ne d'es dances ("bailes") que de Chistau y Bielsa es grandes en heban bistos quan yeban chóvens se va fere con tiento, y bien poco a poco, talment como si vencisen es prechudicios qu'es viellos feban, se van d'ir ganando la confianza suya ta que en pasar es tiempos fer-se una recopilación bien maja d'ixes cantars y d'ixes danzars (es bailes) que n'heban fecho ya talment decadas que no s'heban vistos, qual vez, como s'heban feto d'es tiempos d'antes. l'Esfuerzo, que de primeras heban feto només que una colla de poquetas mullers, se va d'ir ampliando y va ganar-se mans nuevas que le metesen més empenta y el fesen d'ir creciendo, ta'l punto que n'én llegau ta'l repertorio que en tenén hoy, que el danzan nada menos que quasi 40 personas (d'una población de 150) quan s'achunta la ocasión. l'Atual asociación que se compone d'aquelas mullers, y tot el conchunto d'es nuevos danzaires que s'han incorporau en es zaguers anyos, s'ha feto El Corro d'es Bailes un motor que mira per las tan bonicas tradicions chistabinas, y paset a paset, una d'as més importants formacions que llegan a esportar el folclor aragonés difuera d'as mugas nacionals, perque ye de saber-se que han fecho actuacions en no sólo que puestos diferents d'a cheografía espanyola como Badajoz, Lugo u Ebiza, si que tamién les n'ha fecho atuar n'es Países Baixos, Francia u encara Rusia, que s'ha de pensar qué leixos que ye ta una formación d'un lugar tan chicot.

El catalizador de tot este movimiento ye tamién la parte més famosa d'el conchunto, es suyos mosicos, que chunto con bells mosicos difuera d'a val que s'achuntan, fan La Orquestina del Fabirol. La Orquestina ya una formación singular, chistabina d'a suya parte més gran, fendo sonar es vriolins, tarotas, gaitas y atros chufletz en van salir d'animar es bailes d'el Corro, y que ahura tamién marchan per es puestos fendo galanar la mosica d'a suya val y tamién el suyo parlar. El producto més singulare d'a singular simbiosi d'es mosicos y es danzaires y decumentadors d'El Corro va cristalizare en forma d'un disco conchunto que amaneixiu d'el anyo 2000 ta acompaniare el libro d'a mosicologa belsetana Isabel Riazuelo dito Danzas de Sobrarbe, un tractau estensismo y bien ilustrau d'as danzas, cancions y homenaches no nomás que d'as dos vals prencipals de l'alta Cinca y Cinqueta, si que tamién d'altras vals sobrarbencas. Cascabillos, Cadrils, el Tin Tan u el singular Villano de Bielsa, mazurcas, valses y atras piezas d'autentica colección s'han puesto refere, ta dintrada d'el siglo XXI con voz y mosica, con es anyos que hi-teneban d'alto d'a espalda suya con l'esfuerzo conchunto d'es mosicos, es danzantes y las mullers d'el Corro.

Tamién, con l'esfuerzo d'esta asociación s'ha puesto fere, de recuerdos, el Diya d'a cultura chistabina, una representación en chunio d'es vestuajes d'antes que mutas casas de la val han conservaus.

Administración

Reparto de concellers

Eleccions municipals
Partito	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011
Partido Aragonés									2
Partido de los Socialistas de Aragón									2
Partido Popular									1
Total									5

Alcaldes

Lista d'alcaldes

Lechislatura	Nombre	Partito politico
1979–1983
1983–1987
1987–1991
1991–1995
1995–1999
1999–2003
2003–2007
2007–2011
2011–2015	Navidad Puértolas Porta	Partido Aragonés

Fiestas

• 17 de chinero per la nueit, la romería d'Es Trucos de Sant Antón enta Sarabiello, fendo trucar es trucos cerimonials.

• Un cabo de semana de febrero, es Carnavals d'a Val de Chistau, con es suyos personaches carateristicos, las madamas y el Carnal u Peirot.

• El domingo segundo de chunio, romería ta San Mamés á'n que tamién se irepartiba torta.

• 23 de chunio, Fiesta Mayor fendo es honors ta Sant Chuan Bautista, patrón d'el lugar, que culmina en prender-se La Falleta per alto per San Mamés y pretar a correre es chóvens con tiedas ta baixo ta'l lugar, fendo una cursa, que remata quan s'apilan las tiedas y altros maderos en a plaza u una era y se i mete una fogata.

Viyer tamién

• Lista de municipios de Uesca
• Val de Chistau
• La Orquestina del Fabirol
• El Corro d'es Bailes de San Chuan.
• Diya dela cultura chistabina

Enrastres externos

• Se veigan as imáchens de Commons sobre San Chuan de Plan.
• (es) Detalles d'el municipio de San Chuan en la web Sobrarbe.com.
• (es) Información d'el lugar en CaiAragon.com.
• (es) Información de San Chuan en LosPirineos.info
• (es) Imáchens d'es arredols de San Chuan en SanJuandePlan.com (pachina no oficial).
• YouTube: l'Archivo Audiovisual de l'Aragonés: Chistau. (bídeo en Youtube, alzau per CharrandoTB.com).
• YouTube: La Falleta y el diya de la cultura chistabina (bídeo en Youtube, alzau per CharrandoTB.com).