Manzanera (Teruel)

Manzanera
Municipio d'Aragón
Manzanera a la fin d'o sieglo XIX
Entidat  • País  • Provincia  • Comarca	Municipio Aragón  Teruel Gúdar-Chabalambre
Superficie	168,7 km²
Población  • Total	566 hab. (2009)
Altaria	996 m.
Distancia  • 46 km	enta Teruel
Codigo postal	44420
Coordenatas	40° 3’21’’N 0°49’55’’U
Manzanera Situación de Manzanera en Aragón
www.manzanera.org

Manzanera ye un municipio con de la provincia de Teruel, situato en la comarca de Gúdar-Chabalambre. La suya población ye de 561 habitants (2009), en una superficie de 168,7 km².

Mugas

Lo suyo termin muga con Albentosa, Abelluela, Torrillas, La Puebla de Valverde, Sarrión en la provincia de Teruel y con Lo Toro en la provincia de Castellón.

Historia

Fue reconquiesta en l'anyo 1202 por Berenguer d'Entenza, que la recibió en senyoría. Teresa d'Entenza, zaguera succesora de la familia Entenza la aportó a lo Reyal Patromonio en l'anyo 1327 por lo matrimonio con lo rei Alifonso IV d'Aragón. Dende fins de lo sieglo XIV estió cabeza de la senyoría de los Ladrón de Villanueva, dimpués vizcontes de Chelva. En 1479 fue atacata por Ximén d'Urreya. Carlos I cedió Manzanera a lo duque de Calabria, que yera casato con Chermana de Foix, la viuda de Ferrando lo Catolico.

Toponimia

Sale en los fueros de Valencia como Maçanera (sieglo XIII), d'alcuerdo con l'aragonés mazana. En la versión latina, en latín, talment de 1249 s'escribe Almazaneram, pero en la versión en catalán, més recient y talment anterior a 1261, s'escribe Maçanera.

Vocamus et volumus ut regnum Valentie appelletur et sit a rivo de Uldecona usque ad terminum de Biar, et mari usque ad Albentosam et Almazaneram et ad Sanctam Crucem et ad finem territorium de Requena, qui dividunt terminum versus Castellam

Aquests són los térmens del regne de València: del canar de Uyldecona, que és riba la mar, axí com va lo riu ensús, e passa per la Cénia, e ix a Benifaçà, e roman Benifaçà e.l terme del regne de València. E Morella ab sos térmens, axí com parteix ab Monroyg; e ix al riu de les Truytes, que és prop la Gleziola; e axí com va a Arçedo e a Ledo, los quals són dintre el dit regne. E axí com va a la Musquerola, e de la Musquerola a Móra, e entenem Riuvellos e.l dit regne. E de Móra, axí com va a la Font de la Babor, e axí com va el riu d'Alventosa, e ix a la Maçanera, però dellà el riu és d'Aragó, e del riu ençà és del regne de València. E axí com va a la serra de Javalambre; e de la serra de Javalambre axí com ix a Castel Phabib e a Ademuç, e aquests dos castels són del regne de València. E de Ademuç, axí com va al terme que parteix Ares e Sancta Creu; e d'allí axí com ix al terme de Toxa, e de Xelva, e ix a Xenarchas, e parteix terme ab Castella. E axí com ix a Xerelli e a la serra de Rua, e fenex a Cabriol, e al terme de Garamoxén, e a la Font de la Figuera; e com ix a Burriaharon, e d'allí a Almizra e al port de Biar, que partex terme ab Billena; e axí com va la serra de Biar entrò en la Mola e entrò en la mar, que partex ab Bosot e ab Aygües.

Agustín Ubieto Arteta da noticia d'un toponimo meyeval Manzaneta que dandaleya si relacionar con Manzanera.

Tot y que lo nombre vien de l'aragonés, y este aragonesismo se troba en muitos lugars de Teruel, en Manzanera no s'emplega huei y se diz manzano.

Administración

Reparto de concellers

Eleccions municipals
Partito	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011
Partido Aragonés									3
Partido de los Socialistas de Aragón									3
Partido Popular									1
Total									7

Molimentos

• Castiello de Manzanera, en lo cabalto de lo lugar, escachato. Encara se i pueden reconoixer la torre de l'homenache y un cubo redondeyato. Feba part de la muralla de la villa, que encara conserva dos puertas, una d'ellas con dos torres rectangulars.

Vinclos externos

• www.Manzanera.org
• Página sobre Manzanera