Lista de monarcas d'Aragón

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
En ista lista apareixen totz os monarcas d'Aragón, se veiga Lista de reis d'Aragón ta veyer nomás a lista d'os reis.
Casa Reinato Imachen Nombre Embotada Naixito Muerto Comentario
dende dica


Se creya o condato d'Aragón como parti d'a Marca Hispanica.
Contes Francos
 ?
809

Aureolus




809 820 Aznar I Galíndez.jpg Aznar I
Galíndez
839 A vegatas dito conte de Chaca. Conte de Cerdanya y de Urchel. Independiza o condato d'o vasallache franco.

820
830

García I
Galíndez

Conte de Pamplona
833
844

Galindo Garcés

 ?
844

844
867

Galindo I
Aznárez  ?
867
Conte d'Urchel (830-833), Cerdanya (~830-833), Pallars (833-834) y Ribagorza (833-834)
867
893

Aznar II
Galíndez


893
922
Galindo II Aznarez, V conde de Aragón.jpg Galindo II
Aznárez


922
925

Andregoto
Galíndez

Se casa con García Sánchez, rei de Navarra

925
O títol de conte d'Aragón pasa a o rei de Navarra. Os nombres son los d'o rei de Navarra.
Casa de Ximeniz
925
970

García Sánchez I


Rei de Navarra
970
994
Sancho2Navarra.jpg Sancho Garcés II Abarca


Rei de Navarra (970-994). Mientres o suyo reinato, o suyo fillo Gonzalo de Navarra fació as funcions de conte d'Aragón como lo presentan bells documentos.
994
1000

García Sánchez II o Tremulo


Rei de Navarra (994-1000)
1000
1035
Don-sancho-el-mayor.-rizzi..jpg Sancho Garcés III o Mayor


Rei de Navarra (1000-1035). Conte de Sobrarbe y Ribagorza (1018-1035). Conte de Castiella (1029-1035)

1035 Creyación d'o reino d'Aragón quan Sancho Garcés III divide o suyo reino entre os fillos.
Casa d'Aragón
1035
1069
Remiro I d'Aragón.jpg Remiro I


1er rei d'Aragón. Con a muerte d'o suyo chirman Gonzalo I de Ribagorza y Sobrarbe, os reinos de Sobrarbe y Ribagorza pasan a fer parte d'Aragón.
1063
1094
Sancho Remíriz.jpg Sancho Remíriz


Rei de Navarra (1076-1094)
1094
1104
Pietro I d'Aragón.jpg Pero I
1070
1104
Rei de Navarra (1094-1104)
1104
1134
Alifonso I d'Aragón.jpg Alifonso I o Batallero
1073
1134
Rei de Navarra (1104-1134)
1134
1137
Remiro II d'Aragón.jpg Remiro II o Monche



1137
1164
Petronila Ramon Berenguer.jpg Peironela
1136
1164
Casata con Remón Berenguer IV, conte de Barcelona y rei consort a títol de prencipe.

1164
Creyación d'a Corona d'Aragón por a unión dinastica d'os reis d'Aragón con os contes de Barcelona.
Casa d'Aragón
1164
1196
Alifonso II d'Aragón.jpg Alifonso II o Casto
1157
1196

1196
1213
Pietro II d'Aragón.jpg Pero II o Catolico

1213
Primer rei aragonés que estió coronato.
1213
1276
Chaime I d'Aragón.jpg Chaime I o Conqueridor
1208
1276
Dixa o reino de Mallorca a o suyo fillo Chaime II
1276
1285
Pietro III d'Aragón.jpg Pero III o Gran
1239

Dixa o reino de Secilia a o suyo fillo Chaime II
1285
1291
Alifonso III d'Aragón.jpg Alifonso III

1291
1291
1327
Chaime II d'Aragón.jpg Chaime II o Chusto


Rei de Secilia dende 1285
1327
1333
Alifonso IV d'Aragón.jpg Alifonso IV o Benigno u
o Cerimonioso
1299
1336
Rei de Cerdenya (1327-1336). Rei de Secilia (1327-1333). Alifonso III de Napols
1336 1387 Pietro IV d'Aragón.jpg Pero IV o Cerimonioso
1319
1387
Integra en a Corona d'Aragón o reino de Mallorca. Conquista os ducatos d'Atenas y Neopatria. O reino de Secilia pasa a Martín I.
1387
1396
Chuan I d'Aragón.jpg Chuan I l'Amador d'a Chentileza 1350
1396
Pierde os ducatos d'Atenas y Neopatria
1396
1410
Marti l'humà.jpg Martín I l'Humán
1356
1410
Rei de Secilia dende 1380

1410
1412
Interregno que se remata con o Compromís de Casp
Casa de Trastamara
1412 1416 Ferrando I d'Aragón.jpg Ferrando I o d'Antequera
1380
1416

1416
1458
Alfonso-V-el-Magnanimo.jpg Alifonso V o Magnanimo
1396
1458
Alifonso III de Valencia
Alifonso I de Mallorca
Alifonso I de Secilia
Alifonso II de Cerdenya
Alifonso I de Nápols (1442-1458). Dixa o reino de Nápols a o suyo fillo ilexitimo Ferrando.
Alifonso IV de Barcelona (1416-1458)
1458
1479
Chuan II d'Aragón.jpg Chuan II
1398
1479
Chuan II de Navarra (1425-1479). Dixa o reino de Navarra a la suya filla Alionor de Foix.
1479
1516
Michel Sittow 004.jpg Ferrando II o Catolico
1452
1516
Ferrando V de Castiella, rei consort (1507-1504), rechent de Castiella (1507-1516). Rei de Navarra (1513-1516). Rei de Secilia (1468-1516). Rei de Nápols (1504-1516).

1516 Unión dinastica d'a Corona d'Aragón con Castiella. O gubierno se feba a traviés de virreis.
Casa d'Austria
1516
1556
Emperor charles v.png Carlos I o Emperador 1500
1558
Emperador d'o Sacro Imperio (1519-1558)
1556
1598
Portrait of Philip II of Spain by Sofonisba Anguissola - 002b.jpg Felipe I o Prudent
1527
1598
Felipe I de Portugal (1580-1598)
1598
1621
Andres López 001.jpg Felipe II o Piadoso 1578
1621
Felipe II de Portugal (1598-1621)
1621
1665
Diego Velázquez 071.jpg Felipe III o Gran 1605
1665
Felipe III de Portugal (1621-1640)
1641
1652
Mientres a Guerra d'os Segadors Loís XIII de Francia estió conte de Barcelona, títol que heredó o suyo fillo Loís XIV de Francia. A solución definitiva se producirá con o Tractato d'os Pireneus en 1654.
1661
1700
Juan de Miranda Carreno 002.jpg Carlos II o Espiritato
1665
1700


1701
1714
Guerra de Succesión Espanyola
Casa de Borbón 1700
1705
Felipe V de España.jpg Felipe IV
1683
1746
Perdita a corona en 1705, en 1707 recuperó o reino d'Aragón, pero imposo os Decretos de Nueva Planta por os que o territorio perdió sus fueros y privilechios, pasando a estar rechito por as leis de Castilla. D'atra man no recuperaría Catalunya dica 1714. Os respectives titols siguen ligatos a la Corona de Espanya
Casa d'Austria 1705
1714
Carles-III-de-Catalunya.jpg Carlos III
1683
1746
Pretendient y rival de Felipe d'Anchú (1703-1725)
En a campanya enta Madrit ocupó de nuevo o territorio aragonés (1710) por as batallas d'Almenara y Zaragoza[1] pero redotato en Brihuega y Villaviciosa, Felipe d'Anchú restauró a suya autoridat en o reino d'Aragón en 1711[2]
Emperador d'o Sacro Imperio (1711-1740)
Con os Decretos de Nueva Planta disapareixen os reinos d'Aragón y Castiella, pasando os títols a fundir-se en o rei d'Espanya

Referencias[editar | editar código]

Se veiga tamién[editar | editar código]