L'Armentera
De Biquipedia
|
L'Armentera |
|||
|---|---|---|---|
|
|
|||
| Nombre ofizial | {{{nombre_ofizial}}} | ||
| Estato | |||
| Comunidat autonoma | [[{{{comunidá}}}]] | ||
| Comunidat autonoma | |||
| Probinzia | Chirona | ||
| Probinzia | [[probinzia d'{{{probinziad}}}|{{{probinziad}}}]] | ||
| Redolada | Alto Empordán | ||
| Monezipio | {{{monezipio}}} | ||
| Codigo postal | 17472 | ||
| Superfizie | 5,60 km² | ||
| Altaria | 7 m. | ||
| Poblazión | 811 ab. (2006) | ||
| Chentilizio | armenterenc / armenterenca (en catalán) | ||
| Ríos | Río Fluvià | ||
| Pachina web | www.DDGi.es.Armentera | ||
L'Armentera (La Armentera en castellán) ye un monezipio catalán situato en a redolada d'Alto Empordán y partito chudizial de Figueres, en a probinzia de Chirona. A suya poblazión ye de 811 abitants (2006), en una superfizie de 5,60 km² con una densidat de poblazión de 144,82 ab/km².
Contenius |
[editar] Cheografía
O termín monezipal de L'Armentera muga á o norte con Sant Pere Pescador, á l'este con Sant Pere Pescador y a mar Mediterrania, á o sur con Viladamat y á l'ueste con Torroella de Fluvià.
O termín de L'Armentera fa parte d'o Parque Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.
[editar] Istoria
A primera zita istorica d'o lugar ye en 822, con o nombre d'Armentaria.
En a Guerra d'os Segadors, en 1641, as tropas franzesas d'Anne de Noailles, conte d'Ayen y futuro primer duque de Noailles y mariscal de Franzia, ocuporon o lugar.
En 1713, en a Guerra de Sezesión Española, as tropas de Felipe V d'España ocuporon a billa.
En 1839, mientras a Primera Guerra Carlista, bi abió una batalla.
[editar] Demografía
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: fuegos; 1717-1981: poblazión de feito; 1990- : poblazión de dreito | ||||||||||||||||||
[editar] Almenistrazión
[editar] Reparto de conzellers
|
|
||||||||
| Partito | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 |
| CiU | 1 | 3 | 4 | 7 | 7 | 5 | 4 | 3 |
| PSC | 4 | 4 | 3 | - | - | 2 | - | - |
| Independients | - | - | - | - | - | - | 3 | 4 |
| CC-UCD | 2 | - | - | - | - | - | - | - |
| Total | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 |
Fuent: MUNICAT, en a pachina web d'a Generalitat de Catalunya.
[editar] Alcaldes
| Lechislatura | Nombre | Partito politico |
|---|---|---|
| 1979–1983 | ||
| 1983–1987 | ||
| 1987–1991 | ||
| 1991–1995 | ||
| 1995–1999 | ||
| 1999–2003 | ||
| 2003–2007 | ||
| 2007–2011 | Josep Oliveras i Tubert | Independient |
[editar] Molimentos
- Molín de L'Armentera, d'o sieglo XVIII.
- Ilesia parroquial de San Martín de L'Armentera, d'o sieglo XIX, d'estilo neoclasico, que conserba restos de l'anterior ilesia romanica d'os sieglos XII-XIII.
[editar] Naturaleza
- Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.
[editar] Enrastres esternos
- (ca) Pachina web monezipal.
- (ca) Informazión en a pachina web d'a Generalitat de Catalunya.
- (ca) Informazión en a pachina web de l'Institut d'Estadística de Catalunya.
[editar] Referenzias
|
|
|
|---|---|
| Agullana | Albanyà | L'Armentera | Avinyonet de Puigventós | Bàscara | Biure | Boadella i les Escaules | Borrassà | Cabanelles | Cabanes | Cadaqués | Cantallops | Capmany | Castelló d'Empúries | Cistella | Colera | Darnius | L'Escala | Espolla | El Far d'Empordà | Figueres | Fortià | Garriguella | Garrigàs | La Jonquera | Lladó | Llançà | Llers | Masarac | Maçanet de Cabrenys | Mollet de Peralada | Navata | Ordis | Palau de Santa Eulàlia | Palau-saverdera | Pau | Pedret i Marzà | Peralada | Pont de Molins | Pontós | El Port de la Selva | Portbou | Rabós | Riumors | Roses | Sant Climent Sescebes | Sant Llorenç de la Muga | Sant Miquel de Fluvià | Sant Mori | Sant Pere Pescador | Santa Llogaia d'Àlguema | Saus, Camallera i Llampaies | La Selva de Mar | Siurana d'Empordà | Terrades | Torroella de Fluvià | La Vajol | Ventalló | Vila-sacra | Vilabertran | Viladamat | Vilafant | Vilajuïga | Vilamacolum | Vilamalla | Vilamaniscle | Vilanant | Vilaür |

