Idioma franco-provenzal

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Francoprovenzal
Arpitan
Atras denominacions: Arpitán
Parlato en: Francia, Suiza y Italia
Rechión: Flag of Arpitania.svg Arpitania
Parladors: 77.000
Posición: {{{rank}}} (Ethnologue 1996)
Filiación chenetica: Luengas indoeuropeas

 Italica
  Romance
   Galo-iberica
    Galo-romance
     Galo-retico
      Luengas d'Oïl
       Francoprovenzal

Estatus oficial
Oficial en:
Luenga propia de: {{{propia}}}
Reconoixito en: Flag of Italy.svg Italia
Regulato por: Sin de regulación
Codigos
ISO 639-1 {{{iso1}}}
ISO 639-2 roa
ISO 639-3 frp
SIL
Francoprov.GIF
Francoprobenzal en berde

O francoprovenzal u arpitán (arpitan) ye una luenga romance charrata en bellas partes de Francia, Italia y Suiza. A suya zona de distribución ye conoixita como Arpitania.

Heinrich Lausberg nota que respeto a lo latín més innovador que o retorromanico y menos que o francés. Deduce que l'arpitán ye a continación d'o latín que se parlaba en Lugdunum important centro urbán galorromán y ixo esplica que siga més innovador que o retorromanico. Quan con a caita d'o Imperio Román perdió a suya importancia a zona de Lugdunum esdevinió una zona marguinal y conservadora en relación a lo latín d'o norueste de Galia, que continó a suya evolución diverchent con més substrato celta y a més con adstrato chermanico. A invasión d'os alamans en forma de falca aisló dentro d'a galorromania l'arpitán d'o retorromanico.

Vocabulario alazetal[editar | editar código]

Latín Aragonés Francoprovenzal Francés Catalán Occitán Italiano
clavis clau clâ clef / clé clau clau chiave
cantare cantar chantar chanter cantar cantar (chantar) cantare
capra craba cabra / chiévra chèvre cabra cabra (chabra/craba) capra
lingua luenga lenga langue llengua lenga lingua
nox, noctis nueit nuet nuit nit nuèch (nuèit) notte
sapis xabón savon savon sabó sabon sapone
sudor sudar suar suer suar susar (suar) sudore
vitae vida via vie vida vida vita
pendere pagar payer payer pagar pagar (paiar) pagare
platea plaza place place plaça plaça piazza
ecclesia ilesia églésé église església glèisa chiesa
caseus (formaticum) queso / fromache tôma / fromâjo fromage formatge formatge (hormatge) / toma formaggioe

Vinclos externos[editar | editar código]

Wikipedia
Ista luenga tien a suya propia Wikipedia. Puetz vesitar-la y contribuir en Wikipedia en francoprovenzal.


Luengas romances
Aragonés | Arrumán | Asturleyonés | Castellán | Catalán | Corso incluindo o gallurés | Chodigoespanyol | Dalmata | Francés incluindo o diasistema d'as luengas d'oïl con o Borgonyón, Campanyés, Franco-Contés, Galó, Lorenés, Normando (Guernesiés y Jèrriais), Petavín-Santonchés, Picardo y Valón | Francoprovenzal | Friulán | Gallego | Istriot | Istrorrumán | Italián | Ladín | Ligur | Lombard | Meglenorrumán | Napolitán | Occitán incluindo o gascón y l'aranés | Piemontés | Portugués | Rumanch | Rumán | Sardo incluindo o sasarés | Secilián | Venecián