Equus hydruntinus

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Equus hydruntinus
Estato de conservación
Status iucn2.3 EX.svg
Extinguita en o sieglo XVI.
Clasificación scientifica
Dominio: Eukaryota
Reino: Animalia
Filo: Chordata
Clase: Mammalia
Orden: Perissodactyla
Familia: Equidae
Chenero: Equus
Especie: E. hydruntinus
Nomenclatura binominal
Equus hydruntinus
Regàlia, 1904

A enzebra u enzebro (Equus hydruntinus (Regàlia, 1904)) estió un mamifero d'a familia d'os Equidae, probablement con gran pareixito con un somer salvache d'alcuerdo con as cronicas d'epoca, anque bella miqueta més gran que no éstes. Equus hydruntinus yera una especie endemica d'a Peninsula Iberica a par de l'inte que s'extinguió, anque se sabe per haber-se ne trobato restas que n'i heba habitos tamién en altros puestos d'o continent europeu lo menos d'antes d'a zaguera glaciación (fa bells 10.000 anyos). Se crei que s'extinguió aproximadament en o sieglo XVI perque ye en ixe sieglo en o que se deixa d'escribir sobre estes animals en as cronicas, anque la total mingua de documentos scientificos en ixes tiempos no son permeso de confirmar cosa.

A denominación d'as zebras africanas actuals demana d'a parola que os primers navegants portugueses emplegoron ta descrebir-las quan que las albiroron as primeras vegatas en as costas d'Africa meridional, pos «zebro» ye la parola portuguesa que significaba «enzebro», y ye d'estes animals que les fayoron pensar a primer vegata que las i envistoron en o continent negro, remerando-les d'os enzebros que a par d'alavez encara yeran salvaches en Portugal. Esta afirmación ha feito pensar a qualques investigadors y criptozoologos que l'enzebro iberico podese tener rayas tamién, anque la falta de descripcions exhaustivas u ni an que ilustraccions no permit de concluyir-ne cosa.

As cronicas medievals ne son quiesto fer descripción, tot afirmando que yeran animals «pareixitos d'un guarán» (masto de somer) anque «més grans y corredors», y de mal domar per o mal caracter que gastaban. O pelache el teneban griso («de color de pel de rata» ye como en dicen en una cronica castellana medieval) no interrupto si que per una faixa luenga y negra en o lumo, como ye que tamién la tienen altras especies d'Equus. Diz que teneban tamién o mueso escur, mientres que as patas teneban rayas per debaixo d'os chinullos.

Per as cronicas de caza se ye puesto saber que os enzebros viviban en ramadas, paixentando-se en os terrenos planos de pastura, anque precisament a caza y la competencia con os animals domesticos per a pastura los gosoron fer retacular cada vegata més t'alto ta as montanyas. En as zaguerías d'o sieglo XV u talment en primers d'o sieglo XVI os enzebros desapareixoron d'os textos de caza, con buena probabilidat per estar-se alavez ya acotolatos.

A identidat d'este animal se ye quiesto debatir a sobén, en primeras chustificando-se que no podesen estar si que somers aixopatos u asilvestratos, que vivisen en libertat, u talment una subespecie local d'Equus asinus nunca no domesticata, a la que se i daba per nombre Equus asinus atlanticus, u tamien dica que fuesen eixemplars descendents d'os somers d'o norte d'Africa que hesen puesto brincar en tiempos de poquet d'ates que l'Imperio Romano u estar introdueitos per os fenicios. Qualques cosas fan bailar ixas hipotesis, pos d'estar descendents de someros domesticos que se ib fuesen asilvestratos, no queda mica claro per que ye que yeran més grans que no garra somer que se conoixese en ixa epoca, u per qué quan se parla d'o son que feban diz que yera més parellano d'o relincar d'un caballo que no la retranca d'o pollín.

O "Zeedonk" ye un hibrido esteril de zebra cobierta con un guarán, que talment recupera qualques d'as trazas tipicas d'a enzebra iberica.

A posibilidat que l'enzebro fuese una especie diferent d'o domer domestico (Equus asinus) se'n iba tornando més y més fuerta dica que en os anyos 80 y 90, con a troballa de qualques restas subfósils d'esta especie, qualcunas d'antes que s'introducise lo burro en a Peninsula (sieglo VIII aC), se confirmó que i heba existito una especie d'equido de mida alto u baixo parellana de como en deciban as cronicas medievals, y que s'heba extinguito en a Peninsula en tiempos historicos. Anque ixas troballas permetioron de comparar y confirmar que a especie iberica yere l'enzebro medieval, comparacions posteriors permetioron confirmar que ixas restas tamien yeran concidents con altras muitas que se yeran estraitas de qualques chacimientos en gran parte d'Europa d'una especie d'equido ya descrita dende 1904 (como especie fosil) que se yera extinguita d'a resta d'o continent lo menos en a zaguera glaciación. A confirmación que l'enzebro d'a Peninsula Iberica ye a mesma especie que l'Equus hydruntinus d'o rechistro fosil pleistocén d'Europa central fa pensar que as poblacions d'estes animals en a Peninsula Iberica habioron de sobrevivir-ie anisolatas muitos sieglos.

Zoonimia y mencions en fuents aragonesas[editar | editar código]

Os habitants d'as comunidatz aragonesas conoixeban os "zebros" u "enzebros", y como resultato d'a convivencia d'os zaguers enzebros con os serranos tenemos toponimos como Val de Zebro. Os cebros masclos son mencionatos en os "Fueros d'Aragón":

Quoando el puerco montés matan muitos, el qui primerament lo ferió deve aver la cabeça con el pescueço, et si alguno feriere ante con un dardo o lança o sayeta mulo salvage, es assaber cebro masclo, o ciervo ho cabirol, ercum, es assaber cabrón salvage, o otras bestias semeillables, deve aver cuero con la mjtat de la carne, et la otra mittat deven aver aqueillos qui fueron en la muert d'aqueilla bestia.

Se veiga tamién[editar | editar código]