Diftongación debant de Yod

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

Yod ye un soniu palatal dito asinas por a pronunciación d'a letra ebreya "yod" y que influye en a evolución d'as palabras latinas enta as lenguas romances. L'orichen d'este sonito ye variau.

Os romances navarro-aragonés y asturleyonés diftongan as vocals curtas latinas O y E porque yeran mas ubiertas, y tamién diftongan debant de Yod. O mozarabe central y de bellas rechions como a val d'Ebro tamién diftongaba debant de YOD.

O castellano y bel dialecto suritaliano no diftongan debant de Yod encara que diftonguen as vocals curtas latinas O y E en toz os atros casos.

O francés medieval diftongaba a vocal O debant de Yod, y saliban triftongos que en francés actual son reducitos a ui. (Nueit > nuit).

Trobamos estas mesmas formas en catalán medieval: huit, nuit, hui. Y existe a hipotesi seguntes a cual o catalán medieval diftongaba debant de yod, manimenos no ye documentau.

I derivada de DY, TY[editar | modificar o codigo]

  • HODIE > HOYE > huei
  • PODIUM > POYO > pueyo

I derivada de K en o grupo latino -KT-[editar | modificar o codigo]

  • OCTU > ueito
  • NOCTE > nueit > nuei

LL derivada d'os grupos -C'L-, -G'L-, -T'L-, -LY- latinos[editar | modificar o codigo]

N debant de I[editar | modificar o codigo]

  • TENIO > tiengo
  • VENIO > viengo

Veyer tamién[editar | modificar o codigo]