Convento

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
O convento d'o Santo Sepulcre de Zaragoza, construyito dencima d'as murallas romanas

Un convento (d'o latín cum venire, trobar-se) ye historicament un edificio que aculle os relichiosos flaires u monches, d'as ordens mendicants, que no s'alpartan d'os hombres sino que viven entre ells. A o emparo d'un superior, prior u pai guardián, teneban como misión a pedricación y se situaban a o costato d'as ciudatz. En iste sentito o convento se contraposa a o monesterio, puesto de monches, y d'estructura feudal, que teneban una vida reclusos en común. A tamas d'ixo, o termin convento tamién s'aplica, impropiament, a os monesterios.[1]

Quasi de manera tradicional, o edificio d'un convent consta d'una capiella u ilesia, as celdas d'os relichiosos, un minchador u refectorio, y una sala de reunions u sala capitular, tot isto arredol d'un patio zarrato, o claustro. A mas tien os locals necesarios ta os servicios, cocinas, almadazens, etc.

Referencias[editar | editar código]

  1. Agustí Brodas Llevat i Josep Martí Major: Convent. Dins "Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya", vol I, p.621. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Editorial Claret, 1a edició, novembre de 1998.