Cava (Alto Urchel)

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Iste articlo ye sobre un municipio catalán en a comarca de l'Alto Urchel; t'atros usos, se veiga Cava (desambigación).
Cava
Municipio de Catalunya
Escudo d'armas
Anvista d'o lugar d'Ansovell en o termin de Cava
Anvista d'o lugar d'Ansovell en o termin de Cava.
Entidat
 • Estato
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
Flag of Spain.svg Espanya
Flag of Catalonia.svg Catalunya
Leida
Alto Urchel
Superficie 42,2 km²
Población
 • Total

60 hab. (2012)
Altaria 1.335 m.
Codigo postal 25722
Coordenatas
42°19′38″N 01°35′08″E
Cava en Catalunya
Cava
Cava
Situación de Cava en Catalunya

Cava ye un municipio catalán situato en a comarca d'Alto Urchel, en a provincia de Leida.

A suya población ye de 61 habitants (2011), en una superficie de 42,20 km² con una densidat de población d'1,45 hab/km².

Cheografía[editar | editar código]

O lugar de Cava se troba situato a 1.335 metros d'altaria sobre o ran d'a mar.

D'o suyo termin municipal fan parte os lugars d'Ansovell (en ye a suya capital), Cava y Querforadat.

Mugas[editar | editar código]

O termin municipal de Cava muga a lo norte con el Pont de Bar y Arsèguel; a l'ueste con Alàs i Cerc; a o sud con la Vansa i Fórnols y Josa i Tuixén; y a l'este con o termin de Montellà i Martinet.

El Pont de Bar y Arsèguel
Montellà i Martinet Cava Alàs i Cerc
La Vansa i Fórnols y Josa i Tuixén

Demografía[editar | editar código]

Evolución demografica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
17 17 17 197 226 577 524 340 278
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
273 385 286 269 235 193 101 63 53
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
53 51 61 56 57 58 58 56 55
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 -
- - 61 - - - - - -
1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito


Historia[editar | editar código]

Aparixe citato en o sieglo XI con a forma "Cava", fácil que d'orichen latín (cava, con o significato de "(roca) vueda, espelunga.

Seguntes a tradición, l'antigo lugar de Cava se trobaba situato amán d'o castiello, en o lugar dito a Cadira del Senyor ("cadiera d'o sinyor"); lo cremoron y alabez a población se trasladó enta la suya actual ubicación. D'o castiell nomás en queda que parte d'os suyos muros. Situato en l'antigo condato de Cerdanya y dimpués en o condato d'Urchel, a primera vegata que se cita o castiello ye en 1277 en o testamento de Galcerán III de Pinós. parixe que a sinyoría d'iste castiello yera vinclata con a sinyoría d'o castiello de Sant Cristoforo, en a mesma val de Cava. En primerías d'o sieglo XVII o lugar de Cava perteneixeba a Josep Brera y en 1787, en o censo de Floridablanca, consta que yera de churisdicción reyal.

Administración[editar | editar código]

Alcaldes[editar | editar código]

Reparto de concellers[editar | editar código]

Eleccions municipals
Partito 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011
Convergència i Unió 5 5 1 1 1 1 1 - 1
Partit dels Socialistes de Catalunya 0 - - - - - - 1[1] 2[2]
Esquerra Republicana de Catalunya - - - - - - - 0 -
Partido Popular - - - - - - - 0 -
Candidatura d'Unitat Popular - - - - - - - - 0
Total 5 5 1 1 1 1 1 1 3

Fuent: MUNICAT, en a pachina web d'a Generalitat de Catalunya.

Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partito politico
19791983 Antoni Pubill Codina[3] Convergència i Unió
19831987 Joan Pubill Altimir[3] Convergència i Unió
19871991 Joan Pubill Altimir[3] Convergència i Unió
19911995 Joan Pubill Altimir[3] Convergència i Unió
19951999 Joan Pubill Altimir[3] Convergència i Unió
19992003 Joan Pubill Altimir[3] Convergència i Unió
20032007 Joan Pubill Altimir[3] Convergència i Unió
20072011 Joan Gispert Pallerola[3] Progrès Municipal (Partit dels Socialistes de Catalunya)
20112015 Joan Gispert Pallerola[3] Progrès Municipal (Partit dels Socialistes de Catalunya)

Molimentos[editar | editar código]

Vinclos externos[editar | editar código]

Referencias[editar | editar código]


Municipios d'a comarca de l'Alto Urchel
Alàs i Cerc | Arsèguel | Bassella | Cabó | Cava | Coll de Nargó | Estamariu | Fígols i Alinyà | Josa i Tuixén | Montferrer i Castellbò | Oliana | Organyà | Peramola | el Pont de Bar | Ribera d'Urgellet | Seu d'Urchel | les Valls d'Aguilar | les Valls de Valira | la Vansa i Fórnols