Carlos III d'Aragón

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Carlos III d'Aragón
Emperador d'o Sacro Imperio Román Chermanico, Rei d'Aragón, Valencia, Mallorca, Hongría, Bohemia, Nápols y Secilia
Carles-III-de-Catalunya.jpg
Carlos III d'Aragón

12 d'octubre de 171120 d'octubre de 1740
Predecesor Chusé I
Succesor Carlos VII

17111740
Predecesor Chusé I
Succesor María-Tresa I d'Austria
Atros títols
Duque de Parma
Naixencia 1 d'octubre de 1685
Banner of the Holy Roman Emperor (after 1400).svg Viena (Sacro Imperio)
Muerte 20 d'octubre de 1740
Banner of arms crown of Castille Habsbourg style.svg Viena (Sacro Imperio)
Enterreco Cripta Imperial de Viena
Consort Isabel-Cristina de Brunswick
Casa Reyal Casa d'Austria
Pai Leopoldo I
Mai Alionor-Malena de Palatinato-Neoburgo

Escudo de Carlos III d'Aragón

L'archiduque Carlos d'Austria (Viena, Sacro Imperio Román Chermanico 1 d'octubre de 1685 - id. 20 d'octubre de 1740) estió pretendient a la cadiera reyal de la Monarquia Hispanica mientres a Guerra de Succesión Espanyola, conseguindo o refirme d'Aragón y de Valencia (1706-1707 / 1714), de Mallorca (1706-1715), de Cerdenya (1706-1720) y de Catalunya (1706-1714), a on que gobernó con o nombre de Carlos III d'Aragón, y de Secilia (1706-1714 / 1720-1738) y de Nápols (1706-1738), a on estió Carlos IV. Mientres a guerra se yera desembolicando recayó en ell a corona imperial, estando nombrato Carlos VI d'o Sacro Imperio Román Chermanico (1711-1740).

Orígens familiars[editar | editar código]

Naixió l'1 d'octubre de 1685 d'a cort imperial de Viena y estió o segundo fillo d'o emperador Leopoldo I d'o Sacro Imperio Román Chermanico y a suya tercera esposa Alionor d'o Palatinato-Neuburg. Yera nieto por linia paterna d'o tamién emperador Ferrando III d'o Sacro Imperio Román Chermanico y d'a infanta María Ana d'Espanya, y por linia materna d'o elector Felipe Guillén I y d'a landgravina Isabel-Amalia de Hessen-Darmstadt

Núpcias y descendients[editar | editar código]

Se casó l'1 d'agosto de 1708 en a Seu de Barcelona con Isabel-Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel (1691-1750). D'ista unión naixioron:

Guerra de Succesión Espanyola[editar | editar código]

Gnome-searchtool.svg
Ta más detalles, veyer l'articlo Guerra de Succesión Espanyolaveyer os articlos [[{{{2}}}]] y [[{{{3}}}]]veyer os articlos [[{{{4}}}]], [[{{{5}}}]] y [[{{{6}}}]]veyer os articlos [[{{{7}}}]], [[{{{8}}}]], [[{{{9}}}]] y [[{{{10}}}]].

En morir o rei Carlos II d'Aragón sin succesión en 1700, l'archiduque Carlos yera suposadament o candidato a la corona hispana en virtut d'un antigo pacto entre o rei Carlos II, o zaguer Habsburgo, que estipulaba a suya succesión en un atro miembro d'a Dinastía Habsburgo. Pero Carlos III testó a favor de Felipe d'Anchú, nieto d'o rey Loís XIV de Francia y biznieto de Felipe IV de Castiella, como succesor, por o que s'inició un conflicto entre os dos pretendients, conoixito con o nombre de Guerra de Succesión Espanyola.

En 1705, l'archiduque Carlos embarcó con un exercito aliato en Lisbona en dirección a la Mediterrania. S'aturó en Alteya, y o 17 d'agosto os aliatos proclamaron rei a l'archiduque Carlos en a ciudat de Denia, con o refirme d'a población civil[1] y a revuelta valenciana d'os maulets s'estendilló liderata por Joan Baptista Basset. Mientres soldatos armatos zarran o paso a os borbonicos en a plana de Vic. A flota de l'Archiduque arribó a Barcelona o 22 d'agosto de 1705. Barcelona, rodiata d'as tropas aliatas rebló o 9 d'octubre y o Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar sinyó a capitulación. O 22 d'octubre entra en Barcelona l'Archiduque Carlos, que o 7 de noviembre de 1705 chura as constitucions catalanas, y ye proclamato rei adoptando o nombre de Carlos III d'Habsburgo.

En 1706, l'archiduque Carlos ye proclamato rei en Zaragoza. A reacción belica de Felipe d'Anchú a anyo siguient levó a o prencipal exercito pro-Habsburgo a la peninsula, o duque d'Anchú ganó a iniciativa y James Fitz-James Stuart se dirichió enta l'Ebro[2] mientres François Bidal d'Asfeld recibió o encargo de prener as villas d'o sud d'o Reino de Valencia[3] tenendo como conseqüencia a conquiesta d'os reinos de Valencia y d'Aragón, dimpués d'a batalla d'Almansa o 25 d'abril de 1707.

En a peninsula, a guerra se desembolica entre ataques y contraataques d'os dos bandos. Carlos III ocupó Madrit,[4] pero Felipe V la recuperó. Tan y mientres, Anglaterra, que no perdeba de vista as suyas ambicions d'instalar-se permament en a Mediterrania[5] ocupó Menorca en nombre de Carlos III o 29 de setiembre de 1708.

Estando a guerra en curso y en un punto critico, quan Carlos perdeba en a península y os suyos aliatos ganaban en o exterior, o suyo chirmán, o emperador Chusé I, morió de pronto, por o que a succesión a la cadiera imperial recayo en l'archiduque, feito que prevocó un cambeyo de refirmes d'as potencias europeas.

Emperador d'o Sacro Imperio Román Chermanico[editar | editar código]

Carlos IV como emperador.
Unico escudo alzato en os antigos territorios d'a Corona d'Aragón de l'archiduque como sobirán d'a Monarquía Hispanica (Museu d'o santuario de Lluc, Mallorca).

En 1711 fue coronato emperador d'o Sacro Imperio Román Chermanico, y no estió dica 1725 quan renunció por ixe motivo a la corona hispana, en o Tractato de Viena, por ell y por os suyos descendients, encara que mantenindo dica a suya muerte os títols que heba preso en prencipiar o conflicto succesorio.[6]

En puyar a la cadiera imperial habió de fer frent a os ataques d'os otomans entre 1716-1718, conquerindo parti d'as tierras otomanas en Vlaquia y Serbia, as qualas, manimenos, perdió entre 1737 y 1739. Introdució en o Imperio o protocolo espanyol (Spanische Hofreitschule). Mientres o suyo reinato se construyoron a Biblioteca Nacional y as obras mas importants d'o barroco en Viena. Tamien teneba aficions musicals: fació composicions y en ocasions dirichiba a orquesta d'a cort.

En 1713, debant d'a manca de fillos masclos, promulgó a Pragmatica Sanción, que establiba a indivisibilidat d'o reino asinas como permitiba l'acceso d'as mullers a la cadiera imperial.

Carlos VI d'Austria morío o 20 d'octubre de 1740 en Viena. Se mantiene a teoría de que morió a causa d'una intoxicación alimentaria por setas, probablement por Amanita phalloides.[7]

Títols, cargos y succesors[editar | editar código]

L'archiduque Carlos ye nombrato primero como rei Carlos III de Castiella, Leyón, Aragón y as dos Secilias, entre atros,[8][9] y a partir de 1711 como Carlos VI electus Romanorum Imperator semper Augustus.[10][11] Tamién estió titular d'o ducato de Parma (1735-1740) como Carlos II de Parma.

Vinclos externos[editar | editar código]


Predecesor:
Felipe IV
Rei d'Aragón
1705-1714
Succesor:
Felipe IV


Referencias[editar | editar código]

  1. (ca) Regidoría de Cultura de Dénia, L'Arxiduc Carles i Dénia: col·lecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): Joan Baptista Basset proclama a Dénia l'arxiduc Carles rei de València : III Centenari (1705-2005).
  2. (es) Enrique Giménez López, Los corregidores de Alicante. Perfil sociológico y político de una élite militar
  3. (en) William Young, International Politics and Warfare in the Age of Louis XIV and Peter the Great, p.405
  4. (es) Carlos E. Corona Barratech i José A. Armillas Vicente, La España de las reformas: hasta el final del reinado de Carlos IV, v.2, p.254
  5. [1]
  6. (ca) Tractat_de_viena
  7. (en) Wasson RG. (1972). The death of Claudius, or mushrooms for murderers. Botanical Museum Leaflets, Harvard University 23(3):101–128.
  8. Das Leben und der Briefwechsel des Landgrafen Georg von Hessen-Darmstadt, p.572
  9. Lünig, Johann Christian. Das teutsche Reichsarchiv aus den berühmtesten Scribenten, vol.3; p.578; Doc. CIX
  10. Károlyi, Sándor (Gróf). Önéletírása és naplójegyzetei, p.441-442
  11. Stroobant, (l'abbé) Corneille. Histoire de la commune de Virginal, p.554