Au rapinyadera

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Rapinyaderas
Alica
Un alica d'a especie Aquila chrysaetos.
Clasificación scientifica
Dominio: Eukaryota
Reino: Animalia
Filo: Chordata
Clase: Aves
Ordens

As aus rapinyaderas u aus rapaces, tamién ditas «aus de presa», son aus depredaderas que cazan emplegando as garras que tienen bien poderosas y rematadas con unglas ganchudas, y o pizco ta descarnar as presas. Por un regular, gosan tener o pizco curvau caracteristicament, y a suya vista ye una d'as millors en o reino animal.

As rapinyaderas diurnas perteneixen a dos ordens, con diferents familias adintro:

A demés, as especies de rapinyaderas nocturnas s'aglutinan en una sola orden, as Strigiformes.

Bi ha mutas especies d'aus carnivoras que comparten quan per menos visualment qualques d'as caracteristicas d'as aus de rapinya, pero no el son de tot autenticas. Istes casos bi han gosato plegar en ixa semilaridat per un fenomeno de converchencia evolutiva.

Nombres populars[editar | editar código]

  • Alicas, aligas u águilas: son muixons de grans dimensions, con patas fuertes y unas alas robustas. Bellas especies tienen a demés plomache encara en as patas, y quasi totas construyen niedos grans en alto en os árbols.
  • Alforochos u, localment, abadellos: son muixons de dimensions més chiquetas que no las alicas, d'estructura grácil y levera que, con as suyas alas luengas y finetas, s'están a més gran parte d'o tiempo planando en l'aire d'á on que enveyen as suyas presas.
  • Falcons: son muixons d'entre chicotz y meyanos, que tienen as alas caracteristicament rematadas en punta. Per a suya filiación evolutiva, constituyen ellos solos una orden diferent d'as altras rapinyaderas. No gosan fer os suyos niedos propios, mas que n'aprofeitan ells uns albandonatos d'otri u bellas vegadas, fican os uevos en cillos u foratos d'os trancos.
  • Azors y esparveretz: Muixons de mida meyana, os primers més grandizos que no os segundos, que gosan ser cazataires d'arias forestals espesas, especializatos en maniobrar per entre d'a vechetación en o volido. Quasi totas as especies perteneixen en o chenero Accipiter.
  • Esparveros: Muixons de mida meyana, bella mica més chicolons que no os azors anque més grans que os esparveretz, son més robustos d'estructura corporal y con as alas més amplas, que ells fan peyors maniobradors en volando, razón per a qual gosan cazar en campo obierto. Totas as especies se troban adintro d'o chenero Buteo.
  • Bultres: Muixons muito més grans que no as altras especies, minchadors de carnuzos en os puestos obiertos. Son grans planiadors que aprofeitan os corrients d'aire més calient ta recorrer grans distancias en escando a mincha Tienen per un regular a cabeza sien de plomas.

Imáchens[editar | editar código]

Vinclos externos[editar | editar código]