Asturleyonés occidental
| Asturleyonés occidental | |
|---|---|
|
|
|
| Localización cheografica | |
| Parlato en | |
| Lugar(s) principal(s) | |
| Atras denominacions | {{{atras denominacions}}} |
| Charradors | |
| Oficial en | {{{oficial}}} |
| Reconoixito en | {{{reconoixito}}} |
| Regulato por | |
| Vitalidat | |
| Escritors principals | |
| Rasgos dialectals | |
| ISO 639-1 | {{{iso1}}} |
| ISO 639-2 | |
| ISO 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | {{{sil}}} |
L'Asturleyonés occidental ye o conchunto de parlas d'o conchunto asturleyonés de l'ueste d'Asturias (asturián occidental, que incluye o vaqueiro), ueste de Leyón (Berciano y leyonés centro-occidental, on trobamos o maragato), ueste de Zamora (sanabrés), cabo norueste de Salamanca (a parla d'as Arribes), y bells puntos de Portugal (mirandés). En l'asturleyonés occidental bi ha parlas de transición gradual enta o gallego-portugués a l'ueste de Luarca.
En determinatas publicacions asturianas o conchunto asturleyonés occidental se denomina simplament asturianu occidental independientment incluindo a las variants que se charras fuera d'Asturias como o mirandés, o berciano u o senabrés.
L'asturleyonés occidental ye millor conservato en Miranda de l Douro y en l'occident d'Asturias. Dende a Maragatería enta o sud l'asturleyonés no presenta evolucions peculiars y arcaicas d'a LL en forma de sonitos cacuminals[1] (che vaqueira), que s'interpreta que en o Baixo Imperio Román y Alta Edat Meya estioron més estendillatos por tota a peninsula Iberica y que agora se troban tamién en parlas aislatas de l'asturián central, en aragonés belsetán y en a toponimia altoaragonesa, coincidindo con supervivencias d'as cheminatas latinas -LL- y -NN-.
[editar] Referencias
- ↑ Otros dialectos leoneses del Norte. Tomo d'a Enciclopedia Espasa sobre Espanya, pach. 430.
[editar] Bibliografía
- Rafael Lapesa: Historia de la lengua espanyola. Editorial Gredos. (1981).
- Diego Catalán y Alvaro Galmés de Fuentes: Las lenguas circunvecinas del castellano, cuestiones de dialectología hispano-románica. Paraninfo.