Alfasilabarios indicos

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Alfasilabarios indicos a l'India

Os alfasilabarios indicos u brahmicos forman una familia de sistemas d'escritura usatos principalment en a peninsula indica, pero tamién per altros cabos de l'Asia Central y o sudeste asiatico. Istos sistemas d'escritura son alfasilabarios (tamién ditos abuguidas).

Hestoria y uso[editar | editar código]

L'orichen d'istos alfasilabarios ye en a escritura brahmica de l'antica India, probablement relacionata con os sistemas d'escritura europeus, si bien bells academicos consideran que ye indichena, talment derivata de l'antica escritura d'a val de l'Indo.

O miembro més destacato d'a familia brahmica ye o devanagari, usato ta escribir o sanscrito y altros idiomas indios y nepalís. Un altro ye o sistema dito nagari oriental, usato ta escribir idiomas como lo bengalí u l'asamés. Altros sistemas importants son l'oriya y ogurmukhi.

As luengas dravidicas d'o sud de l'India han adaptato lo sistema brahmico a las suyas necesidatz, desembolicando-ne sistemas propios nuevos como l'alfasilabario tamil u lo telugu.

Adaptacions d'as escrituras brahmicas pueden trobar-sen igualment a idiomas d'altras familias, a defuera d'India, prou modificatas ta encaixar con a fonolochía propia d'o idioma. Asinas ye a idiomas como lo birmán, o cambochán, o tailandés, o tibetán u lo chavanés.

L'alfasilabario siddham, d'especial importancia en o budismo perque con el s'escribioron muitos sutras, devez que l'arte d'a caligrafía siddham, pervive huei per ixemplo a Chapón.

Lista de sistemas d'escritura brahmicos[editar | editar código]

Inscripzions brahmicas d'as espelungas Kanheri.

Acomparanzas entre alfasilabarios[editar | editar código]

Astí baixo puet veyer-se quatrons acomparativos d'os principals alfasilabarios indicos. As dos primeras columnas a man cucha endican a pronunciación seguntes o sistema de romanización d'a biblioteca nacional de Calcuta y seguntes l'Alfabeto Fonetico Internacional. A pronunciación, en o posible, ye presa d'o sanscrito. As listas no son exhaustivas.

Consonants[editar | editar código]

NLAC IPA Devanagari Nagari oriental Gurmukhi Gucharati Oriya Tamil Telugu Kannada Malayalam
k k
kh -
g ɡ -
gh ɡʱ -
ŋ
c c
ch -
j ɟ
jh ɟʱ -
ñ ɲ
ʈ
ṭh ʈʰ -
ɖ -
ḍh ɖʱ -
ɳ
t -
th t̺ʰ
d -
dh d̺ʰ -
n n
n - - - - - - -
p p
ph -
b b -
bh -
m m
y j
r r র/ৰ
r - - - -
l l
ɭ - ਲ਼
ɻ - - - - -
v ʋ -
ś ɕ ਸ਼ -
ʂ -
s s
h h

Vocals[editar | editar código]

Se i presienta las vocals en a suya forma independient a man cucha de cada columna, y combinata con a correspondient consonant ka a man dreita.

NLAC IPA Devanagari Eastern Nagari Gurmukhi Gujarati Oriya Tamil Telugu Kannada Malayalam
a ə - - - - - - - -
ā ɑː का কা ਕਾ કા କା கா కా ಕಾ കാ
i i कि কি ਕਿ કિ କି கி కి ಕಿ കി
ī की কী ਕੀ કી କୀ கீ కీ ಕೀ കീ
u u कु কু ਕੁ કુ କୁ கு కు ಕು കു
ū कू কূ ਕੂ કૂ କୂ கூ కూ ಕೂ കൂ
e e कॆ - - - - - - - - கெ కె ಕೆ കെ
ē के কে ਕੇ કે କେ கே కే ಕೇ കേ
ai ai कै কৈ ਕੈ કૈ କୈ கை కై ಕೈ കൈ
o o कॊ - - - - - - - - கொ కొ ಕೊ കൊ
ō को কো ਕੋ કો କୋ கோ కో ಕೋ കോ
au au कौ কৌ ਕੌ કૌ କୌ கௌ కౌ ಕೌ കൌ
ɻ̣ कृ কৃ - - કૃ କୃ - - కృ ಕೃ കൃ
ɻ̣ː कॢ কৢ - - - - - - - - -
ɭ̣ कॄ কৄ - - - કૄ - - - కౄ ಕೄ -
ɭ̣ː कॣ কৣ  - - - - - - - - - -

Numerals[editar | editar código]

Numero Devanagari Eastern Nagari Gurmukhi Gujarati Tamil Telugu Kannada Malayalam
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9

Vinclos exteriors[editar | editar código]