Aimable Pélissier
| Aimable Jean Jacques Pélissier | |
|---|---|
| 6 de noviembre de 1794 - 22 de mayo de 1864 | |
O mariscal francés Aimable Pélissier en 1855 en una fotografía de Roger Fenton. |
|
| Información personal | |
| Embotada | |
| Puesto de naixencia | |
| Puesto de muerte | |
| Información melitar | |
| Leyaltat | |
| Anyos de servicio | 1815-1864 |
| Rango | Mariscal de Francia |
| Mandos | |
| Unidat | |
| Batallas/guerras | Cient Mil Fillos de Sant Loís, Conquiesta francesa d'Alcheria Guerra de Crimea |
| Premios | Gran Canciller d'a Lechión d'Honor Ducato de Malakoff |
| Atras funcions | Gubernador cheneral d'Alcheria Embaixador de Francia en o Reino Unito |
Aimable Pélissier (Aimable Jean Jacques Pélissier), naixito de Maromme (Alta Normandía, Primera Republica Francesa, hue Francia) o 6 de noviembre de 1794 y muerto en Alcher (Alcheria francesa, hue Alcheria) o 22 de mayo de 1864, estió un melitar, politico y diplomatico francés que plegó en l'Exercito francés dica o ran de mariscal de Francia, servindo dende 1815 dica a suya muerte baixo o Reino de Francia, a Segunda Republica Francesa y o Segundo Imperio Francés. Mientres a suya carrera melitar, partecipó en a invasión absolutista d'Espanya por os Cient Mil Fillos de Sant Loís, en a Conquiesta francesa d'Alcheria y en a Guerra de Crimea.
A suya actuación mas controvertita estió en Alcheria mientres a invasión francesa t'adibir ixe país a las colonias de Francia, quan o 18 de chunio de 1845 fació una mortalera de toda una tribu en a redolada de Mostaganem. Encara que istos feitos fuoron obchecto de protestas en toda Europa, os franceses no nomás no censuroron as suyas actividatz sino que amás lo promovioron a un ran superior, cheneral de división, ta esdevenir poquetz meses dimpués Gubernador cheneral d'Alcheria. Mientres a Guerra de Crimea lo nombroron mariscal de Francia, y tamién li concedioron o ducato de Malakoff y lo nombroron Gran Canciller d'a Lechión d'Honor.
Vinclos externos[editar]
Se veigan as imáchens de Commons sobre Aimable Pélissier.