Accipiter nisus

De Biquipedia
Ir ta: navego, busca
Accipiter nisus
esparveret
Accipiter nisus
Estato de conservación
Status iucn2.3 LC.svg
Seguro.
Clasificación scientifica
Dominio: Eukaryota
Reino: Animalia
Filo: Chordata
Clase: Aves
Orden: Accipitriformes
Familia: Accipitridae
Chenero: Accipiter
Especie: A. nisus
Nomenclatura binominal
Accipiter nisus
Linnaeus, 1758

O gabilán[1] u esparveret[1] (Accipiter nisus (L., 1758)) ye un ave rapinyadera de dimensions chicas d'a familia d'as accipitridas, cazadera en as selvas especializata en a captura de muixons més chicotz que ella.

As suyas colors son fuscas per alto, per l'usual grisas, y blancas con rayetas negras per a tripa en as fembras, estando sobstituita la tonalidat blanca choven per una de més royenca en os masclos de més edat, que se concentra en as galtas y o peto. As fembras gosan arribar t'as midas més grans, como en a més gran parte d'as rapinyaderas, estando las midas caracteristicas d'a especie d'entre os 27 y 37 cm de lonchitut. Ye asinas a segunda rapinyadera més chicota d'Eurasia dezaga d'os ciquilins y os esmerellons.

Se tracta d'una especie autoctona d'Eurasia y d'o norte d'Africa. Sen gosa trobar, per regular, en selvas viellas, d'as quals ne tría as de coniferas ta fer-be o niedo. Os niedos son d'arquitectura bella cosa millor treballada que no en a resta de aves de presa, de forma arronchadeta, siempre alto en os árbols. Tapizan os niedos, que son feitos de brancas y paletz, con plumas, e i meten una covada d'entre 4 y 5 uevos que i van ficando con intervalos d'entre 3 y 4 días d'entre ells. A fembra se cluca a partir que b'haiga ficato lo tercer uevo, y se fa alimentar per o masclo mientres que dura a covata, que ye alto u baixo de 35 días.

Os polletz completan o plomache d'aligón arredol d'o día 28 de vita, y aunque s'esvolutan dende bien chicotz, prencipian a revolar-se a partir d'o día 32. A partir d'ixe punto, os aligons s'exparden per arredol de l'árbol en o que i heban feito niedo, y romanen a expensas d'os suyos prochenitors ta alimentar-se anque ells haigan de buscar en a redolada.

Nombre[editar | editar código]

Como tamién pasa con o suyo familiar l'azor, o gabilán conoix denominacions populars que el quieren emparentar con os «esparvers», anque no sigan tan relacionatos con o chenero Buteo que ye el d'os verdaders esparvers. S'ha puesto documentar o nombre popular d'«esparveret»,[1] en forma deminutiva, en as localidatz de Sarller, Bisagorri, Renanué, Esdolomada y Castanesa en a Ribagorza;[1] Vió, Guaso, Puértolas y Nerín en o Sobrarbe;[1] Rodellar y Alquezra en o Semontano de Balbastro;[1] y Pandicosa en l'Alto Galligo.[1] Altros autors dan como cheneral en Aragón a forma «gabilán», «gabilán».[2]

Imáchens[editar | editar código]

Se veiga tamién[editar | editar código]

Referencias[editar | editar código]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 (an) VIDALLER TRICAS, Rafel, Libro de As Matas y Os Animals; Dizionario aragonés d'espezies animals y bechetals; Ed. Val d'Onsera. Zaragoza 2004. ISBN 978-84-89862-35-7
  2. (es) Varios; Aves de Aragón; Atlas de especies nidificantes. Diputación General de Aragón. Zaragoza, 2001. ISBN 978-84-7753-725-0

Vinclos externos[editar | editar código]